Riure-li les gràcies a Milei

El diari La Razón convida el president argentí a un acte i, cortesia obliga, li regala la portada. A canvi, Javier Milei els dona un titular que plau al rotatiu de Francisco Marhuenda: “El socialisme és un frau intel·lectual”. En l’intercanvi de carícies, dins d’aquest exercici de petting periodístic, s’inclou un editorial titulat “Llum al final d’un túnel desolador a l’Argentina”. Un dels perills de la macroeconomia és que quatre xifres t’aguantin un relat mentre milions de persones viuen en la pobresa. Alguns indicatius són positius –tot i que la inflació interanual va ser més alta a l’abril que en qualsevol altre moment de l’últim any– però el retrat econòmic del país hauria d’incloure la pèrdua d’un 40% del poder adquisitiu dels treballadors i pensionistes. O l’augment del nombre de persones que viuen sota el llindar de la pobresa, una xacra que afecta els nens al país americà. O l’especulació immobiliària desfermada que està afavorint la política econòmica del nou mandatari, i que deixa moltes famílies al carrer. Potser sí que l’Argentina havia arribat a un punt de col·lapse en què l’única solució possible era una purga. Però cal explicar-ne el preu. Baixar al carrer. Mostrar la misèria i l’angoixa dels més vulnerables. La resta, activitats de diplomàcia, photo opportunities per posar en primera pàgina i cortesies des d’una torre d’ivori.

Milei, per cert, es vantava d’estar incomodant tots els “rojitos”. Aquesta tendència als diminutius dels últims temps (“derechita cobarde”, “ofendiditos”) és l’evidència de la rebaixa del nivell en el debat públic. El menyspreu sistemàtic a l’altre ja des del moment d’anomenar-lo és especialment sagnant a Espanya, on els diaris de dreta són braços armats en la guerra cultural. Hauríem de mirar de no importar-lo, perquè és una mica lamentabilito.