“Quim Puyal és insubstituïble i únic, transcendeix el futbol”

Després de més de 30 anys, les retransmissions del Barça a Catalunya Ràdio canvien de capità. Joaquim Maria Puyal li passa el testimoni a Ricard Torquemada, que durant 18 anys ha format part de La transmissió d’en Puyal - La TdP exercint d’analista de les jugades. Amb Bernat Soler com a narrador dels partits, Torquemada dirigirà La transmissió d’en Torquemada - La TdT. El xiulet d’inici de la nova proposta de la ràdio pública sonarà aquest diumenge amb la transmissió de la Supercopa d’Espanya que enfronta el Barça i el Sevilla.

Agafes el relleu de Joaquim Maria Puyal. Com s’entoma aquest repte?

No hi vull pensar gaire, en la responsabilitat, perquè ja la sento i no necessito donar-hi més voltes. Fa 18 anys que estic amb el Quim i, per tant, ell m’ha educat per fer ràdio d’una manera determinada. Sempre dic que si Cruyff ens va ensenyar a mirar el futbol amb els seus ulls, el Quim ens va ensenyar a mirar la ràdio esportiva amb els seus. Tinc la sensació que el model el tinc molt interioritzat, gairebé tot l’equip continua, així que l’únic que ens faltaria és la gran figura, que és la que ens ha guiat tot aquest temps.

Professionalment, quina ha sigut la seva principal ensenyança?

Cuidar molt l’ofici i els petits detalls de l’ofici, cuidar totes aquelles coses que la velocitat amb què vivim i treballem acaba atropellant. Gairebé et diria que és una manera de treballar que es pot traspassar a la manera de viure: tenir els ulls oberts i trencar inèrcies. Un altre dels seus conceptes que m’ha marcat és la rebel·lió responsable: no cal viure de la norma sinó que la norma o el model t’ha de servir per fer-ho tot més fàcil. En el fons treballo com m’ha ensenyat en Puyal.

En aquesta nova etapa, heu volgut diferenciar la direcció de la narració. Per què?

És nou que un analista sigui el director d’una transmissió, això no havia passat mai. El narrador sempre era el director. Jo no sé narrar, o no sé si ho sabria fer, i hem preferit buscar una persona com el Bernat Soler, amb trajectòria a la ràdio, per fer el paper de narrador i diferenciar el model anterior de l’actual.

Com serà la dinàmica entre vosaltres dos?

El Bernat i jo som parella professional des de fa molts anys. La dinàmica entre nosaltres dos està molt assumida i és molt natural perquè ens coneixem molt. Quan jo era cap d’Esports el vaig fitxar per fer Els millors anys de la nostra vida el 2004, i després ell, quan ha sigut cap d’Esports de TV3, ha confiat en mi per fer les transmissions de la Champions com a analista. Durant el partit, ell es dedicarà a narrar i jo a analitzar, però l’hora prèvia i l’hora posterior al partit ens repartirem més el joc. Serà molt flexible.

A banda d’aquests dos vessants - narració i anàlisi -, en què es diferenciarà La TdT de La TdP?

L’equip es manté gairebé al 100%. La gran novetat serà el canvi de la pe per la te: les arrels són les de La TdP,el model està interioritzat i no es tracta de reproduir-lo, és el que sentim. Per tant, és molt fàcil simplement obrir l’aixeta de com sentim el model i executar-lo. El canvi de la pe per la te serà la gran novetat perquè el perfil del Quim i el meu són molt diferents. El Quim és insubstituïble i únic, i per això fem aquest canvi d’enfocament en què l’analista és el director. Ell té un perfil transversal, social, cultural i esportiu que transcendeix el futbol. En canvi, el meu perfil és molt més futbolístic. Busco més els motius i les raons del perquè del futbol, tot i que intentaré mantenir certa transversalitat. El criteri propi que el Quim sempre ens havia estimulat a alimentar en aquest cas serà el del Torquemada.

Un dels elements que definia la feina de Puyal era la renovació del llenguatge radiofònic i la cura del català. ¿Seguirà sent un element important a La TdT?

Aquesta és una prioritat innegociable. Quan tots aquests dies estic dient que defensem el llegat del Quim, una part molt important d’aquesta defensa és sentir-nos responsables com a prescriptors de llengua. Tenim una responsabilitat grandiosa sobre l’ús del català des que ell va començar i va transformar el césped en la gespa i el palco en la llotja fins a les últimes innovacions que el Quim ens va presentar. Aquesta és una responsabilitat que sentim com a pròpia, com la pronunciació correcta dels noms dels jugadors, siguin del país que siguin.