Revistes infantils per formar lectors sense prejudicis
El sorgiment de noves publicacions dedicades als nens vol demostrar que no existeixen temes tabú si s’expliquen d’una manera didàctica. Amb una infraestructura mínima, aquestes revistes reivindiquen el valor de les publicacions orientades al públic infantil
BarcelonaObrir nous horitzons als nens amb publicacions pensades especialment per a ells. Amb aquest objectiu han nascut diverses iniciatives independents que volen acostar al públic infantil temes del món cultural o polític. Amb una aposta radical per un disseny atractiu i innovador, són diaris i revistes que s’autofinancen i treballen amb tirades molt curtes que els permeten sobreviure.
Als productes clàssics, com El Tatano, Cavall Fort o Reporter Doc, ara s’hi sumen un conjunt de noves publicacions que arriben amb ambicions periodístiques i estilístiques. El resultat final són productes que estan més a prop dels àlbums il·lustrats que de les revistes més convencionals, que moltes vegades són impulsades per canals de televisió com Disney Channel.
‘Namaka’
Una revista infantil desacomplexada
“Ens vam tirar a la piscina”. explica Helena Ortiz, fundadora, al costat de Sara Molina, de Namaka, una revista infantil bimestral nascuda a Mataró. A les dues els rondava el projecte pel cap quan van fer el curs d’emprenedoria al Tecnocampus, ubicat a la capital del Maresme. El febrer del 2017 van treure el número pilot amb només 200 exemplars, dels quals en van vendre el 80% en tres setmanes. Un cop comprovat l’interès, van posar en marxa un Verkami amb un objectiu de finançament de 6.000 euros, per començar, que van superar. Un dels altres cops de sort del projecte va ser despertar la curiositat de Somdocents, una plataforma dedicada a la formació de professors que va voler associar-se amb elles i contribuir-hi econòmicament.
“Teníem molt clar que no volíem fer doctrina amb la revista, volíem que els nens s’atrevissin a pensar per ells mateixos”, explica Ortiz, que assenyala la revista britànica Anorak, un projecte autofinançat, com un dels seus referents.
‘Principia Kids’
Ciència il·lustrada per despertar vocacions en els nens
“No hi havia cap revista de ciència per a nens que els tractés amb rigor i sense condescendència”, assegura Enrique Royuela, doctor en microbiologia, fisiologia i genètica, que va impulsar Principia Kids l’any 2015 amb dos companys més, Cristina Escandón i Javier Díaz-Romeral, amb l’objectiu de despertar vocacions científiques. Com Namaka, també van recórrer a Verkami per finançar els dos primers números de la revista, que posteriorment s’ha autofinançat gràcies als seus més de 700 subscriptors.
Un dels punts clau de la revista, de periodicitat semestral i amb una tirada de 1.500 exemplars, és la reivindicació del paper de les dones en l’àmbit científic. “Ens sembla fonamental”, explica Royuela, que destaca que aquest tipus de continguts són essencials per oferir un educació igualitària i que les nenes siguin conscients de les seves possibilitats.
‘Bitxos’
Un diari quinzenal per explicar el món a la canalla
Impulsat per Esther Pradell i Sònia Mestres, totes dues provinents del món de la il·lustració, Bitxos es defineix com la primera capçalera per a nens en català. Es tracta d’un diari quinzenal, dirigit a un públic d’entre 8 i 12 anys, que combina notícies d’actualitat i curiositats i que va néixer amb l’objectiu d’introduir l’hàbit de la lectura de premsa entre els més petits. “El que nosaltres volíem era crear planter”, explica Mestres.
“Intentem no portar-los per cap línia de pensament i informar-los d’una manera neutra, i que després siguin ells els que es creïn les opinions”, assegura la cofundadora de la publicació, que afegeix que, a més d’interessar als lectors, també vol ser una eina per als pares que volen explicar el món als seus fills. “Sempre pensàvem en la diversió del nen fins que ens va arribar el feedback de pares que ho veien amb bons ulls per explicar-los les notícies del dia a dia”, assenyala.
‘¡La Leche!’
Una revista cultural que aposta per la il·lustració
En el número 6 de ¡La Leche!, els seus lectors, d’entre 10 i 12 anys, es podien endinsar en la política i la societat de Corea del Nord o descobrir el cantant Rufus Wainwright i la seva cançó Oh, what a world. “Els nens senten curiositat pel que passa al seu voltant i moltes vegades és per falta de capacitat dels adults que no en parlem”, assegura Gustavo Puerta, editor de la revista, que explica que van triar els lectors que fan els últims anys de primària perquè normalment no se’ls té en compte a l’hora d’oferir productes de qualitat. “És una edat especialment important perquè és quan comencen moltes de les vocacions que després es materialitzen durant l’adolescència”, explica. “Ens semblava que el panorama era bastant desèrtic i vam decidir que, en lloc de lamentar-nos-en, trauríem el nostre projecte”, diu. “Per a nosaltres és molt important que la il·lustració sigui una manera d’explicar però també de mostrar una realitat, d’aportar informació i interpretació”, assenyala Puerta, que destaca la feina de col·laboradores com Maite Gurrutxaga, que ha posat imatges a l’especial dedicat a Corea del Nord.
Com la majoria de les noves revistes infantils, el seu mètode de supervivència és l’autofinançament. “És una feina totalment vocacional, per això són tan importants per a nosaltres les subscripcions i les vendes”, detalla el seu editor.
‘Kiwi’
Una revista per potenciar la imaginació
“Totes les pàgines de Kiwi estan molt pensades perquè en puguin disfrutar els més petits”, explica Jorge García, un dels impulsors d’aquesta revista, que va néixer a Madrid a través d’un crowdfunding que els va permetre recaptar 5.000 euros, amb els quals van imprimir el primer número i van finançar part del segon (tots dos amb una tirada de 1.000 exemplars). “El sector independent està evolucionant molt, s’estan fent molts projectes amb un pressupost baix i poques tirades, però mentre arribin als nens són molt interessants”, explica.
Cada número de la revista, darrere de la qual hi ha un equip de quatre il·lustradors, és temàtic. El seu debut portava el títol de ¡Ñam! i estava dedicat al món del menjar, mentre que el segon, Zzz, se centrava en el concepte de la nit. “Volíem que els nens tinguessin uns referents visuals que no estiguessin tan marcats pels estereotips comercials”, explica García sobre la importància que donen a les il·lustracions de la revista.
‘Jot Down Kids’
Adaptar l’esperit de la versió adulta per als nens
Jot Down s’ha convertit en un dels referents del periodisme cultural espanyol. Ángel Fernández, un dels seus impulsors, ha volgut traslladar al món infantil l’esperit que l’ha convertit en una revista icònica. Jot Down Kids continua movent-se en el terreny de la cultura, i posa una atenció especial al cinema, les sèries, la literatura i els jocs. “La nostra fórmula és entretenir i, si podem, fer-los pensar”, explica Alba Fernández, coordinadora de continguts de la revista, que és bimestral. A diferència de molts dels altres projectes, el seu finançament prové dels ingressos per publicitat.
“Els nens d’avui en dia són molt més desperts i això s’ha d’aprofitar per obrir-los a altres territoris que nosaltres no ens hauríem imaginat mai”, assegura Fernández.