Intentar revestir el llop Tellado amb pell de xai

La tangana constant que serà aquesta legislatura es va armant, també a cop de nomenament. Quan Pedro Sánchez va designar els seus ministres, els mitjans conservadors hi van entrar en tromba pel fet que els negociadors de la legislatura havien vist els seus esforços compensats amb una cartera. Es va parlar del “govern del mur”, de “resistència”, de “guerra total al PP” i de “brega política”. Ara resulta que és el PP qui ha fet canvis en el seu organigrama al Congrés i Miguel Tellado n'és un dels beneficiats, ja que ascendeix a portaveu a la cambra, en detriment de Cuca Gamarra (que passa a ser secretària general del partit a temps complet). El subtítol de La Razón que ho explica és tot un poema, quan defineix Tellado com a “combatiu però amb capacitat negociadora”. El Mundo també escriu que el PP vol fer una oposició “més dura, però amb afany negociador”. És la consigna del dia. “Arma un equip per seduir els socis”, escriu el diari de Planeta, en un seriós titular candidat als guardons Eufemisme de l’Any, perquè es refereix a acontentar el seu votant més ultra, no fos cas que es decanti definitivament cap a Vox.

I és una manera molt amable de definir a qui va exigir a Pedro Sánchez que marxés d’Espanya entaforat al maleter d’un cotxe. O a qui va justificar l’assetjament al ministre de Transports Óscar Puente i va negar que fos una agressió el que tothom va poder comprovar en un vídeo que sí que ho era. O a qui va acusar el president socialista de “prostituir la democràcia”. Potser el resum més preclar, i eufònic, l’ha fet el diputat Néstor Rego, del BNG, quan diu: “Passem de Gamarra a macarra”. Si aquest és el perfil opositor del PP, només podem augurar que, en els debats parlamentaris, hi haurà molta gent a qui, al més pur estil Ayuso, tot d’una li agradarà la fruita.