A la plataforma HBO hi ha un documental l’enregistrament del qual forma part d’una teràpia de recuperació i creixement personal. És commovedor i a la vegada incòmode, perquè moltes de les situacions que passen davant de la càmera estan incentivades des de la necessitat de descobrir i entendre el passat, però també estan embolcallades del dolor per acceptar-ho. Es tracta d’Una gran foto, una vida preciosa. La directora i inductora de la iniciativa és Amanda Mustard, una fotògrafa de renom que deixa Nova York per tornar al seu poble natal de Pennsilvània. La mort de l’àvia sembla el detonant d’aquest canvi. L’Amanda torna decidida a aclarir els traumes i els secrets que han convertit la seva família en profundament disfuncional. Per això, canvia la càmera de fotografiar per una de filmar i comença un procés emocional catàrtic. El documental arrenca amb l’Amanda i la seva mare visitant l’avi de la família en una residència de Florida. Sembla un home carinyós i atent. L’Amanda és qui ho grava tot fins que, després de dinar, demana fer-li una pregunta i desemmascara aquell home aparentment entranyable: “De l’assumpte del qual se’t va acusar, ¿eres conscient que tenies aquest problema i com et feia sentir?” El seu avi matern, amb certa naturalitat, respon: “Hi havia vegades, no sé si és la realitat, que semblava que les nenes se’m llançaven a sobre. Potser sona absurd. Però volien aprendre i volien experimentar. I per a mi era una gran temptació. Una temptació en què vaig caure”. I continua explicant com va mantenir el que ell anomena “una relació sexual” durant dos anys amb una nena que en tenia nou. A partir d’aquí l’espectador descobreix com l’avi sempre ha sigut un pederasta i un predador sexual. De fet, va abusar també de la mare de l’Amanda, la seva filla, i després de les seves netes, l’Amanda i la seva germana. Però també d’altres nenes que anaven a tractar-se al seu centre de fisioteràpia. L’Amanda recuperarà les antigues filmacions del seu avi, on fins i tot hi ha seqüències on s’evidencia un voyeurisme sòrdid i llefiscós que busca les nenes i acostar-s’hi. La fotògrafa també localitzarà les dones que, quan eren nenes, van ser víctimes dels abusos del seu avi, per compartir amb elles el dolor, confirmar-los el mal que va fer el seu avi a tantes altres noies i explicar el treball de reconeixement de la maldat d’aquell home. La càmera presenciarà el procés de degradació de l’avi i, a la vegada, delatarà la seva conducta perversa. Però l’experiència també suposarà tensar les relacions familiars. L’Amanda i la seva germana retrauran a la mare per què durant la seva infància les va exposar a un violador si ella ja havia patit el mateix. També necessitaran entendre la connivència de l’àvia. El documental ens farà endinsar en el context de manipulació provocat per un pederasta que va arrossegar tota la família a un trauma, en una xarxa de complicitats incomprensible i tòxica. Una gran foto, una vida preciosa és una història que intenta reparar el dolor de les víctimes, dinamitar el poder d’un predador sexual i, fins i tot, deixar constància d’una certa venjança cruel.
