Aquest mes de febrer, Mark David Chapman, l’assassí de John Lennon, podrà tornar a sol·licitar la petició de llibertat. Serà la tretzena vegada que ho fa, després de les anteriors negatives. Han passat més de 43 anys del dia que va matar el cantant a les portes de l’edifici Dakota de Nova York. Ara, una docusèrie d’AppelTV retrata aquest assassí. John Lennon: murder without a trial són tres capítols. El millor, sense cap mena de dubte, és el primer, que repassa l’últim dia de vida de John Lennon. The last day parla amb la periodista d’RKO Laurie Kay, que aquell 8 de desembre del 1980 va anar a l’edifici Dakota per entrevistar Lennon i van mantenir una llarga conversa sobre música, el seu activisme, la seva vida dedicada al seu fill i el nou projecte que estava preparant. El documental recupera la cinta de casset que Kay va gravar. “La meva obra no s’haurà acabat fins que m’hagi mort”, li va dir Lennon. I així va ser. Aquell mateix dia moriria de camí al Roosevelt Hospital. El segon capítol se centra en la investigació de l’assassinat, especialment en els motius que van portar Mark David Chapman a voler matar Lennon. Atrapar-lo va ser fàcil, però s’obren les hipòtesis d’una possible conspiració. L'últim capítol repassa el judici. O més ben dit, el no-judici. Perquè les singularitats del crim de Chapman són moltes, i complexes.
La reconstrucció dels fets a partir d’uns testimonis de primer nivell és impecable. Entrevisten el conserge i el porter de l’edifici Dakota, els primers que van atendre Lennon malferit. També eren les dues persones que estaven habituades a relacionar-se amb els múltiples seguidors del cantant que es reunien a la porta de casa seva. També parlen amb Jack Douglas, l’amic i productor musical amb qui Lennon va passar l’última tarda de la seva vida treballant a l’estudi. John Lennon: murder without a trial contacta amb els taxistes que van presenciar l’assassinat, i amb els policies que el van atendre i es van fer càrrec de la investigació. També amb el personal mèdic que va tractar Lennon. Diuen que aquella nit, un cop comunicada la mort del cantant, sonava Imagine per la megafonia de l’hospital. També entrevisten els advocats de Chapman i els fiscals que van portar el cas, reconstruint tot el procés d’investigació del personatge. En cap cas la sèrie mostra fascinació per l’assassí. Al contrari, conscients que un dels possibles factors per matar Lennon va ser la recerca de la fama, procuren abordar el personatge des d’una perspectiva més clínica que no pas humana. Localitzen l’exnòvia de joventut de Chapman per entendre el seu tarannà i els seus trets psicològics.
La novetat que aporta són les primeres paraules de l’assassí després del crim, però això rai. Segurament el que impressiona més de John Lennon: murder without a trial és percebre com un individu insignificant va acabar amb una figura d’un potencial creatiu i social com pocs. Com l’infortuni més absurd va fer més difícil que imaginéssim un món millor.
