Un altre retorn, aquest contra voluntat, és el d’Alfredo Urdaci. L’exeditor d’informatius en temps del PP, cèlebre per ser l’únic condemnat a llegir una sentència rectificadora en antena –ha quedat per a la història el seu ce, ce, o, o per referir-se a Comissions Obreres– ha guanyat finalment el cas que l’enfrontava a l’ens públic per la seva destitució dinou anys enrere. El periodista va accedir a RTVE per oposició, l’any 1985. Després de ser apartat, va demanar una excedència per deu anys i, un cop consumida, va sol·licitar el reingrés a la corporació. En rebre una negativa, va querellar-se contra l’empresa pública el 2021, i li demanava 300.000 euros pel perjudici econòmic causat. Aquest juliol, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va dictaminar que tenia dret a ser reincorporat. L’ens no ha revelat quin és el lloc que li proporciona, ni quines condicions rebrà.
El retorn massiu de cares clàssiques de La1 punxa en audiència
Només el 'Grand Prix' de Ramón García ha aconseguit superar la mitjana del canal
BarcelonaEl primer canal de RTVE s’ha marcat un retorn al passat en tota regla aquest 2023, amb el desembarcament d’alguns dels noms que havien fet història a la cadena. Jordi González, Júlia Otero, Mercedes Milà, Jaime Cantizano o Pedro Ruiz han tornat a la cadena estatal després de llargues absències. Però la majoria dels projectes han passat sense ni pena ni glòria, amb audiències entre discretes i tot just correctes. Només Ramón García feia tronar i ploure als audímetres gràcies al retorn de Grand Prix.
La febre dels retorns, en tot cas, seguirà les pròximes setmanes. L’ens ha anunciat que farà reviure el mític concurs Cifras y letras que va marcar època a La2, per exemple. I també ha decidit que el relleu de Cuéntame sigui una sèrie que és vella coneguda dels espectadors de la cadena: Los misterios de Laura, que torna amb María Pujalte i dues entregues més. En tot cas, aquestes són les diferents apostes en clau de revival de La1 que ja han arribat, i els seus resultats d’audiència a Catalunya i Espanya.
Júlia Otero
Els seus serrells al concurs 3x4 van ser llegendaris i n’ha seguit una fecunda carrera a la televisió pública espanyola, amb espais com Entrevista a la carta, Las cerezas o Telepasión española. Júlia Otero va tornar al canal on es va formar, deu anys després de marxar-ne, per encapçalar el programa Días de tele, en el qual es repassaven alguns esdeveniments històrics dels últims 50 anys, filtrats a través del relat que se’n va fer en el seu moment a la televisió. El xou, de format generós, va debutar amb un 11,5% prou bo, que superava la mitjana de la cadena. Però no va resistir bé el pas de les setmanes i en algunes emissions de febrer i març va caure per sota del 7%, per acabar deixant una mitjana de share del 8,0% (i a Catalunya un 7,4%). La cadena no ha explicat encara si el renovarà de cara al 2024.
Jordi González
La batalla de les tardes és cruenta i Jordi González n’ha estat una de les víctimes aquesta tardor. Després de més de vint anys vinculat a Mediaset, el català va tornar a RTVE –on havia presentat de ben jove La palmera– amb el programa La plaza. S’enfrontava a dos tòtems com Sonsoles Ónega i Ana Rosa Quintana i la cosa no va anar bé: només es van emetre vuit entregues d’aquest magazín diari, que van recollir un minso 6,7% a Espanya i un 4,1% a Catalunya. La direcció va suspendre el programa, que pròximament passarà a ocupar els caps de setmana. Mentrestant, González va presentar aquest desembre, i per sorpresa, un especial Lazos de sangre dedicat a Concha Velasco que es va quedar en un discret 7,7%.
Mercedes Milà
Havien passat ni més ni menys que 33 anys des que Mercedes Milà va abandonar TVE, així que hi havia expectativa pel seu retorn, amb el programa No sé de qué me hablas, en el qual la cèlebre entrevistadora mira de connectar diferents generacions provant de posar-les cadascuna en el lloc de l’altra. Tot i arribar a la xifra psicològica del milió d’espectadors a Espanya, la quota de pantalla (8,1%) encara està per sota de la mitjana del canal i, per tant, li llasta la mitjana. A Catalunya, Milà ha obtingut un 6,2%. En total, però, s’han emès només dues entregues, així que encara és aviat per fer la valoració (per bé que en la segona entrega ja es va deixar set dècimes respecte del debut).
Pedro Ruiz
Després de dues dècades, el còmic barceloní va tornar a la casa on va popularitzar espais com El libro gordo de Pedrete, o Como Pedro por su casa. Ho va fer amb un especial fet a mida i a major glòria del seu humor amb gotes de poesia. Però el públic no va connectar especialment amb la proposta de programa pausat i amable, que es va quedar en un pobre share del 5,7% a Espanya i 649.000 espectadors i el 5,1% a Catalunya per a 84.000 seguidors.
Jaime Cantizano
Sis anys després de presentar per a la pública els programes de preparació per a la cursa eurovisiva, Jaime Cantizano rebia un dels reptes més desafiants de la seva carrera: disputar a les privades la complicada franja matinal. La1 ha estat erràtica en els últims anys, amb propostes que no aconseguien trencar la bicefàlia Ana Rosa Quintana-Susanna Griso. El desplaçament de Quintana a Telecinco obria una finestra d’oportunitat, però Cantizano no ha aconseguit trencar la barrera del 10% i s’ha quedat en un 8,4% de quota (un 6,6% en el cas de Catalunya).
Ramón García
La icònica vaquilla no va poder tornar, ja que els temps han canviat i la consideració sobre el benestar animal també, però Ramón García va poder constituir-se en l’excepció de l’operació revival: el concurs Grand Prix va ser una de les sensacions de l’estiu, amb una mitjana d’1,7 milions d’espectadors i un share espectacular del 19,4% (16,0% a Catalunya). El programa té assegurat el retorn quan torni a arribar l’estiu.
