El retorn discret dels còmics cancel·lats

BarcelonaQuan les xarxes dicten sentència i condemnen algun artista a l'ostracisme per les seves conductes inacceptables no hi ha un patró clar a partir de quan els afectats poden tornar a provar d'aparèixer en públic. O si directament ho poden fer mai. En el camp de la comèdia, alguns dels humoristes que van ser cancel·lats han intentat en els darrers temps recuperar la seva activitat com a monologuistes. N'hi ha que feien referència explícita als seus afers, n'hi ha que no. Aquests són alguns dels més destacats.

Louis C.K.

Considerat un dels hereus naturals de Woody Allen pel seu existencialisme, Louis C.K. va caure en desgràcia el 2015 després que diverses dones revelessin que el còmic s'havia masturbat davant d'elles demanant permís, però aprofitant la seva posició dominant a la indústria. Tres anys i 35 milions d'ingressos perduts després, la sala Comedy Cellar de Nova York va acollir un monòleg seu, sense anunciar-lo prèviament, en què no feia referència al seu escàndol sexual. La recepció va ser entusiasta entre el públic, però algunes personalitats com Aparna Nancherla o Judd Apatow van considerar que era massa prematur. En canvi, còmics com Dave Chappelle, Chris Rock, Bill Burr, Michael Che, Janeane Garofalo, Sarah Silverman, Wanda Sykes o Judy Gold van defensar el seu dret a tornar a la comèdia.

L'abril del 2020, i de nou sense avisar, la web del monologuista va penjar un especial de comèdia titulat Sincerely Louis C.K., on sí que feia referència al seu cas. La resposta mediàtica va estar dividida entre els que aprovaven el seu retorn i els que consideraven que no havia fet prou contrició. Un clam freqüent en aquests casos és que els còmics aprofiten els escàndols per nodrir els seus espectacles i fer-los girar al voltant d'ells mateixos –ni que sigui denigrant-se en públic– en comptes de reconèixer més obertament el dolor causat a les víctimes. Més recentment, el 18 de desembre del 2021, Louis C.K. va editar un nou espectacle, titulat Sorry. Allà actuava davant un sorry gegant –perdó, en anglès– però aquella era l'única referència al seu comportament inadequat del passat.

Aziz Ansari

El cas d'Ansari va ser molt discutit, quan va esclatar el 2018. El creador de la sèrie Master of none, a Netflix, va tenir una cita amb una fotògrafa i van acabar al pis d'ell. Després de fer-se petons, consentits, ella va rebutjar anar més enllà. Segons va relatar després a una web per a joves, s'havia sentit molt incòmoda per la insistència d'Ansari d'anar-se'n al llit. Alguns van acusar-lo de ser poc sensible i d'intentar satisfer les seves expectatives a pesar del rebuig explícit de la jove. Altres opinaven que no s'havia produït cap comportament sexualment inapropiat, ja que no es va trencar mai el consens. Com que l'afer va tenir lloc en el moment més àlgid del #MeToo, la temporada tercera de Master of none va trigar quatre anys en arribar, en comptes dels dos habituals, i va constar de només cinc episodis.

Pel que fa a la seva carrera de monologuista, la va reprendre el 2019, després d'uns quants mesos amb un perfil mediàtic baix. El resultat del retorn va ser un especial dirigit per Spike Jonze i estrenat també per Netflix. Ansari es referia, entre altres assumptes, a la polèmica en què va estar involucrat.

Kathy Griffin

Les cancel·lacions no només són d'índole sexual. Donald Trump va fer un comentari despectiu sobre la presentadora Megyn Kelly, dient que mentre l'entrevistava devia estar sagnant per tot arreu. I la còmica Kathy Griffin va pensar que seria graciós fer-se una fotografia mostrant el cap del president americà ensangonat sobre una safata. Els mitjans conservadors van considerar que es tractava d'una crida a la violència contra Trump i tots els teatres que tenien contractat un bolo seu van cancel·lar-lo. També la CNN, on havia de participar en l'emissió de Cap d'Any. La imatge del polític decapitat va aparèixer al seu Instagram un 30 de maig del 2017 i, des d'aleshores, l'ha anat pujant diversos cops i l'ha reivindicat, recordant que es tractava d'un comentari a la remarca masclista de Trump contra Kelly. L'humorista va haver de produir-se l'espectacle Kathy Griffin: a hell of a story, per poder reflexionar en públic sobre l'afer. Ara mateix cap gran cadena o plataforma ha acceptat d'integrar-la en la seva nòmina d'estrelles, la qual cosa també atribueix a la discriminació de Hollywood envers les dones sexagenàries com ella, per molt que tinguin uns quants premis Emmy sobre la llar de foc.

Bill Cosby

Una seixantena de dones han acusat el veterà còmic Bill Cosby de violacions i diversos abusos sexuals, alguns dels quals a través de submissió química. Els incidents denunciats van del 1965 fins al 2008. Però si amb aquest historial la carrera de qui va ser ídol televisiu dels setanta i vuitanta podria sembla ja irrecuperable, el fet que el Suprem anul·lés l'estiu passat una condemna perquè no s'havien respectat els seus drets constitucionals va provocar la sortida sobtada de Cosby de la presó. Poques hores després, ja estava sent entrevistat, a casa seva, per una de les televisions que formen part de la cadena CBS. De fet, ja l'any 2018 va protagonitzar una actuació sorpresa: va pujar a l'escenari del LaRose Jazz Club, per a una audiència de tot just 50 persones, en la que va ser la seva primera aparició pública des que el seu comportament va transcendir.

Amb tot, Netflix no s'ha atrevit encara a estrenar el monòleg Bill Cosby 77, enregistrat l'any 2014, just abans que caigués en desgràcia. Showtime, mentrestant, estrenarà el 30 de gener la sèrie documental We need to talk about Cosby, en què al llarg de quatre episodis analitza com l'anomenat Pare d'Amèrica es va transformar en un monstre repudiat per les seves accions.