Restituint l’honor d’una violoncel·lista i un rossinyol

Fa un parell d’anys els vaig explicar una història curiosa: la de com la BBC havia admès un falsejament... 98 anys després. Resulta que, el maig de 1924, aquella ràdio pionera va fer la seva primera emissió fora d’un estudi. Es tractava de capturar un recital ben especial de la violoncel·lista Beatrice Harrison des del seu jardí, perquè resulta que un rossinyol s’hi havia instal·lat uns dies enrere i es complaïa a respondre amb refilades harmòniques les seves passades d’arc. I sí, quan va començar a tocar, es va obrar el miracle i els micròfons de la BBC –després d’unes quantes dificultats tècniques– van poder compartir amb el país l’inusual duet, que es va convertir en peça angular del folklore britànic. Fins que un expert ornitòleg va demostrar, a partir d’una gravació, que aquell so de cap manera podia correspondre a una au.

Doncs bé, bones notícies per als mitòmans. Una periodista del Guardian es va proposar anar al fons d’aquesta història i va descobrir que l’expert en qüestió no va escoltar la gravació d’aquell dia –aleshores encara no existia la tecnologia per preservar les emissions– sinó una altra de tres anys més tard. I, a partir de documentació inèdita que s’ha descobert, tot indica que, efectivament, Harrison s’havia trobat amb la feliç circumstància del rossinyol cantaire i havia mantingut correspondència amb el directiu de la BBC per poder mostrar-ho al públic de l’època. Aquesta setmana ha fet precisament un segle d’aquella anècdota i és un final feliç que s’hagi restituït l’honor de la dona, l’ocell i la ràdio. Ara que entrem en campanya europea i sentirem grallar no pas poques aus de mal averany, he pensat que una modesta contribució a l’harmonia podia ser actualitzar aquesta història de dolces refilades.