Els responsables de Series Yonkis s’asseuen al banc dels acusats

BarcelonaEl primer judici contra la pirateria a Espanya va començar aquest dilluns amb el procés contra els responsables de Series Yonkis i Películas Yonkis. Els quatre investigats es van asseure al banc dels acusats del jutjat penal número 4 de Múrcia per fer front a l’acusació de delictes contra la propietat intel·lectual, per la qual podrien ser condemnats a entre dos i quatre anys de presó. A més, també se’ls reclamen indemnitzacions que podrien superar els 546 milions d’euros si es té en compte la petició d’Egeda, que gestiona els drets de propietat intel·lectual dels productors audiovisuals. A banda d’aquesta entitat, l’acusació també estava formada per la Federació Antipirateria, una associació desapareguda l’any 2018 que representava els interessos de companyies com Columbia Tristar Home o Universal Pictures Spain.

El principal acusat és Alberto García Sola, un informàtic de Lorca (Múrcia) que va fundar Series Yonkis el 2007, quan tenia 22 anys. Ell va encetar la primera sessió del judici que s’està celebrant a la Ciutat de la Justícia de Múrcia descarregant la responsabilitat de la gestió de la pàgina en els usuaris. Davant de la jutge Isabel Carrillo, García Sola va assegurar que ell només s’encarregava de qüestions tècniques i que mai va penjar cap enllaç que permetés veure o descarregar pel·lícules protegides per drets de propietat intel·lectual. En la seva declaració, va negar qualsevol implicació en actes delictius i va afirmar que eren els usuaris els que feien evolucionar la pàgina. Entre altres coses, va al·legar que en aquells anys estava centrat en la seva activitat investigadora a la universitat, motiu pel qual no podia dedicar gaire temps a les webs. En aquest sentit, va afirmar que eren els usuaris de la pàgina web els que posaven els enllaços que dirigien a les pel·lícules i que a Series Yonkis i Películas Yonkis no es podia visionar cap producció perquè tot era extern.

Canvi de mans

Tot i que es va exculpar de qualsevol responsabilitat, sí que va admetre que la pàgina tenia un trànsit elevat d’usuaris, però no va concretar el nombre exacte de persones que van arribar a utilitzar les webs entre el 2008 i el 2010, any en què se’n va desprendre. Tampoc no va donar una xifra dels diners que va arribar a percebre per la publicitat que sí que va admetre haver col·locat a les seves pàgines.

A més de García Sola, també s’asseuen al banc dels acusats David Martínez, Jordi Tamargo i Alexis Hoepfner, que l’any 2010 van comprar Series Yonkis i Películas Yonkis per 610.000 euros a través de la companyia Burn Media SL. García Sola va admetre haver rebut aquesta suma de diners per la venda.

Dos anys després de quedar-se amb les pàgines web de García Sola, Tamargo i Martínez van anunciar que havien venut la seva participació de BurnMedia SL i que es volien dedicar a desenvolupar projectes nous. L’anunci de la seva sortida va coincidir amb l’aprovació de la llei Sinde i la preparació d’una llei antipirateria als Estats Units, que finalment es va quedar en projecte. A partir de llavors, Alexis Hoepfner es va quedar com a únic responsable de les dues webs.

El final de Series Yonkis i Películas Yonkis va arribar el 2014, quan, sense previ avís, els responsables de les pàgines van bloquejar els enllaços que permetien accedir a sèries i pel·lícules. Dues setmanes abans s’havia aprovat l’avantprojecte de reforma de la llei de la propietat intel·lectual que establia multes d’entre 30.000 i 300.000 euros a les pàgines que oferien enllaços des dels quals es podien descarregar continguts de forma il·legal.

Igual que García Sola, la resta dels acusats també van responsabilitzar els usuaris del contingut que estava disponible a la pàgina. Tots quatre, per tant, van coincidir a afirmar que eren els usuaris els que posaven els enllaços a les pel·lícules.

Per la seva banda, Hoepfner va confirmar que va comprar les dues pàgines perquè sabia que estaven en venda i li van semblar un negoci interessant. Assegura que quan van començar les negociacions amb García Sola aquest els va comunicar que hi havia una denúncia contra ell per les seves pàgines web. Advertits dels possibles problemes legals, els tres compradors van consultar els seus advocats, que els van indicar que, amb la legislació que hi havia llavors, no hi havia cap problema perquè les pàgines continuessin operant. En canvi, Hoepfner reconeix que, quan diverses productores els van alertar que les webs remetien a continguts piratejats, van decidir eliminar tots els enllaços.

En el primer dia de judici els representants d’Egeda no van voler comentar el procés, més enllà de destacar que van presentar la denúncia contra els quatre acusats perquè entenien que aquestes pàgines estaven distribuint obres sense autorització.