Els reportatges que agradaran al Marc Giró
Si les columnes d’Encara més vida regalada del Marc Giró en aquest diari us han provocat certa addicció i sentiu el mateix interès antropològic que ell pels pijos, hi ha dos reportatges a Movistar+ que us entretindran, us faran venir ganes de fer un viatge pel Londres més selecte i descobrireu les manies i excentricitats de la Corona britànica. El primer reportatge el trobareu a la plataforma sota el títol ¿Dónde compran los Windsor? i és un repàs històric a les botigues més prestigioses de Londres que han estat distingides amb l’escut de la garantia reial a la seva façana pel fet de ser proveïdores de la Corona. Ara mateix només dues persones de la monarquia poden assignar aquest segell: la mateixa reina i el príncep Carles. També ho podia fer el duc d’Edimburg abans de morir. Per obtenir aquesta distinció s’han de passar uns exàmens molt exigents de qualitat del producte, haver servit la Corona com a mínim durant cinc anys seguits i mantenir vigent aquest contracte mercantil. Botigues d’alimentació, roba, joieria, calçat o complements són les més habituals i el vincle amb els Windsor implica una relació especial: presentar els productes a Buckingham, atendre peticions reials amb caràcter d’urgència, fer productes ajustats a les seves necessitats personals i una discreció absoluta són algunes de les particularitats i obligacions d’aquesta relació comercial.
El reportatge, que de fet és una mena de conglomerat mal editat de petits reportatges, s’endinsa en alguns dels seus comerços, en relata la història, explica l’anecdotari sobre establiments que han perdut el Royal Warrant per un mal servei o fins i tot la ruptura traumàtica amb els magatzems Harrods a partir del moment que el fill del seu amo, Dodi al-Fayed, va morir en l’accident de cotxe juntament amb Lady Di. Les botes Hunter, els abrics Barbour, els guants Cornelia James... són alguns dels establiments més emblemàtics. Rebre el segell reial implica, a més, uns beneficis econòmics extres molt suculents perquè suposa una publicitat complementària que s’escampa automàticament pel món sencer.
L’altre reportatge és Así visten los Windsor i, amb els mateixos col·laboradors que l’anterior, s’hi expliquen quins són els dissenyadors que han treballat amb la família reial, l’estilisme dels diferents membres de la família i algunes exigències monàrquiques pel que fa al vestuari, especialment al femení.
Per suportar aquests reportatges cal, primer, molta curiositat antropològica; després, un cert nivell de xafarderia sana. També una mica de sentit de l’humor que et permeti encaixar bé les frivolitats. I, per descomptat, si pertanyeu a l’ecosistema dels pijos més selectes, una llibreta i un bolígraf per prendre nota d’alguns establiments que podeu visitar en els propers viatges. Fins i tot us podreu comprar unes calces fetes a mida per la modista que, durant tota la vida, va fer la roba interior de la reina d’Anglaterra. Fins que va gosar explicar-ho i se li va acabar el privilegi.
