Els ‘remakes’ i les vides infinites d’una sèrie

BarcelonaPer calibrar si una sèrie s’ha convertit en un fenomen existeixen dos elements: les seves vendes a mercats internacionals i el nombre de remakes que genera. Un exemple d’això és Fatmagül, la telenovel·la que s’ha emès a més de 70 països i que explica la història d’una jove camperola que és víctima d’una violació múltiple. La sèrie va arribar a Espanya de la mà d’Atresmedia, que la va emetre a través de Nova, i va ser el tret de sortida del furor per la ficció turca. No contents amb l’èxit obtingut amb la sèrie original, el grup n’està rodant una versió espanyola que es titularà Alba i estarà protagonitzada per Elena Rivera i el català Eric Masip, que ha saltat a la fama gràcies a Veneno. Aquest projecte no és l’única versió de Fatmagül : l’Índia en va fer una l’any 2017. Curiosament, moltes de les sèries turques d’èxit són, alhora, adaptacions de ficcions japoneses, coreanes o nord-americanes, com per exemple Mujer, el fenomen d’aquest estiu a Antena 3, que està basat en un drama nipó.

La febre pels remakes fa temps que dura. Sèries tan populars com House of cards, The office o Veep no existirien sense les seves respectives versions originals britàniques. Repassem algunes de les ficcions que més fortuna han fet a l’hora de ser reimaginades.

‘Polseres vermelles’

De Catalunya a tot el món en vuit adaptacions

La sèrie d’Albert Espinosa va marcar època a la televisió catalana i aviat va fer el salt a altres mercats. La sensibilitat amb què s’explicava el dia a dia d’un grup de nens ingressats en un hospital per malalties diverses va fer que productores i canals estrangers s’interessessin per fer-ne la seva pròpia versió. Polseres vermelles ha estat adaptada en total vuit vegades. La versió que va fer més soroll va ser la nord-americana, titulada Red band society, perquè comptava amb l’aval d’Steven Spielberg com a productor i amb Octavia Spencer com a protagonista. La sèrie, però, no va durar gaire en emissió perquè Fox va decidir cancel·lar-la quan encara s’estava emetent la primera i única temporada.

En canvi, altres versions, com ara l’alemanya, la italiana, la russa o la francesa, van funcionar molt millor i se’n van fer un parell de temporades. L’últim remake que se n’ha fet és l’àrab, estrenat el 2018.

‘Yo soy Betty, la fea’

Una font inesgotable de versions arreu del món

Fa més de 21 anys que aquesta telenovel·la es va estrenar a Colòmbia, però encara avui se n’estan produint noves versions. A més de ser exportada pràcticament arreu del món -es va emetre a 180 països i va ser doblada a 25 idiomes diferents- compta amb 25 adaptacions, una de les últimes Betty en NY, una producció de Telemundo del 2019 que es pot veure a Neftlix. Creada per Fernando Gaitán i protagonitzada per Ana María Orozco i Jorge Enrique Abello, la telenovel·la és bàsicament una reinterpretació del conte clàssic de L’aneguet lleig transportat al món de la moda, un sector en què un bon físic -el que no té la Betty- és imprescindible. Amb remakes fets des d’Alemanya fins al Vietnam, Espanya no es va poder resistir a fer-ne un i Telecinco va perpetrar Yo soy Bea (2006-2009) per a la franja de sobretaula. La sèrie, protagonitzada per Ruth Núñez, va ser un èxit i el capítol de la transformació de la protagonista, que Telecinco va traslladar a l’horari de prime time, va ser seguit per més de 8 milions d’espectadors i va obtenir un share del 42,1%.

‘In treatment’

La sèrie més adaptada de l’última dècada

Se la coneix popularment pel seu títol en anglès, però és, en realitat, una sèrie israeliana. BeTipul és, segons la consultora de comunicació britànica K7 Media, la ficció amb més remakes de l’última dècada. Estrenada l’any 2005 i finalitzada el 2008, se centrava en un psicòleg que tractava diferents pacients durant la setmana i que, alhora, també anava a teràpia. La versió més coneguda és la que va fer la HBO amb Gabriel Byrne en el paper del doctor Paul Weston i Diane West com la terapeuta del psicòleg, però se n’han fet remakes -16 en total- a Romania, la República Txeca, Portugal, Rússia i Itàlia. La sèrie nord-americana va comptar amb el suport del creador original, Hagai Lev, i va aconseguir nominacions tant als premis Emmy com als Globus d’Or.

‘Skam’

Relat de joventut que ha traspassat fronteres

L’any 2015 la NKR, la televisió pública noruega, es va proposar explicar la realitat dels adolescents del país d’una manera innovadora i, sobretot, realista. D’aquesta manera, la ficció es definia com un projecte transmèdia que combinava emissions a través de la web i les xarxes socials amb la televisió convencional. El format, que connectava amb la generació a la qual es dirigia i de la qual parlava, va cridar l’atenció i actualment compta amb set versions internacionals, totes fetes a països europeus menys la nord-americana. Curiosament, totes es van estrenar el 2018, un any després del seu final a Noruega.

Una de les claus per poder fer versions locals de Skam és tenir en compte el context propi de cada país, com van recordar els creadors de la versió espanyola. Skam España, que es pot veure a Movistar+, està emetent actualment l’última temporada.

Partir d’una sèrie original d’èxit pot ser una benedicció o un càstig, perquè el resultat final pot empal·lidir en les comparacions. Moltes vegades, quan la ficció espanyola ha recorregut a sèries internacionals com a font d’inspiració el resultat ha estat molt per sota de l’esperat i han acabat sent fracassos sonats.