La relació més senzilla amb la tecnologia

Aquesta setmana, diversos canals de televisió per cable dels Estats Units han emès un anunci de Burger King en què un suposat empleat de la cadena de menjar ràpid s’acosta a la càmera i pregunta (en anglès): “OK, Google, què és el Whopper?” A les llars on hi havia un altaveu connectat Google Home -o un smartphone amb una versió recent del sistema Android i la funció corresponent activada- prou a prop del televisor, l’aparell reaccionava llegint en veu alta la definició de l’hamburguesa estrella de Burger King tal com apareix a la Wikipedia -on se sospita que l’empresa havia modificat prèviament la descripció perquè digués exactament el que volia-. La campanya va funcionar poca estona, només el temps que Google va trigar a desactivar les respostes a la pregunta de l’anunci, però aprofita de manera enginyosa la capacitat dels nous dispositius intel·ligents per respondre a ordres verbals.

És gairebé segur que els creadors de l’anunci, una agència de Miami, es van inspirar en l’incident de fa uns mesos quan el presentador del programa matinal d’un canal local de San Diego va demostrar en directe com era de senzill comprar una casa de nines només demanant-ho en veu alta a Alexa, la majordoma digital d’Amazon, i tot seguit el gegant del comerç electrònic va començar a rebre comandes accidentals de cases de nines des de les llars on hi havia algun dels seus altaveus Echo al costat del televisor, seguint les instruccions no del propietari, sinó del locutor.

Els dos casos il·lustren el nou front que s’ha obert en la interacció entre les persones i els sistemes digitals, i seran cada vegada més habituals, perquè la popularitat de dispositius com Google Home o Amazon Echo va creixent: els fabricants encara no donen xifres de vendes, però la consultora Strategy Analytics estimava l’any passat que entre les dues empreses portaven despatxades més de tres milions d’unitats, i un ponent del congrés Teradata Universe assegurava la setmana passada que al 3% de les llars dels EUA hi ha almenys un altaveu Echo.

Potser la domòtica, en forma d’electrodomèstics connectats, farà més per l’adopció de les ordres de veu del que han fet fins ara els smartphones. En realitat, aquesta mena d’altaveus connectats amb micròfon no són gaire diferents d’un iPhone equipat amb Siri, un Android amb Google Assistant o un ordinador Windows amb Cortana, però la comoditat que dona poder interrogar la plataforma corresponent sense haver de treure el telèfon de la butxaca està demostrant ser addictiva. Quan tens un dubte -l’edat d’Angela Merkel, quin temps farà demà al lloc on has d’anar, a quina hora passa el pròxim tren-, vols accionar algun dispositiu compatible -abaixar les persianes del menjador, encendre el llum del passadís- o vols activar algun recordatori -avisa’m d’aquí cinc minuts per apagar el forn, posa’m a l’agenda una reunió amb tal persona per dijous a quarts d’onze, desperta’m demà a les set- només has de dir en veu alta la paraula clau (“Alexa” o “OK Google” segons el cas) i dir el que et passi pel cap. Infinitament més còmode que buscar el mòbil, obrir l’aplicació corresponent i anar tocant la pantalla tàctil fins a aconseguir el resultat desitjat. Per això cada vegada hi ha més fabricants d’electrodomèstics que eviten desenvolupar el seu propi sistema de reconeixement de veu i cedeixen aquesta funció a plataformes com Alexa. I hi ha milers d’aplicacions de tercers (Amazon en diu “Skills”, o habilitats) que permeten interactuar verbalment amb serveis de transport, botigues electròniques o, senzillament, jugar a preguntes i respostes en equip sense haver de treure el tauler del Trivial del calaix.

Òbviament, aquests sistemes encara no són perfectes. A YouTube trobareu nombrosos vídeos que comparen les reaccions d’un Amazon Echo i un Google Home a les mateixes ordres verbals. Vosaltres mateixos podeu fer la vostra posant de costat un iPhone i un Android i demanant les mateixes coses a Siri i a Google Now. Samsung, que dona tanta importància al seu majordom digital Bixby que li ha reservat un botó específic en els nous smartphones Galaxy S8 que surten a la venda la setmana que ve, ha decidit retirar de la versió inicial el reconeixement de veu en anglès perquè considera que encara no és prou encertat -alguns ja ho sospitàvem, després de veure’n una demostració fa uns dies- i de moment el deixarà només en coreà, tot i que es compromet a incorporar altres idiomes més endavant. Ahora, però, es descobreixen aplicacions insospitades: el New York Times explicava fa uns mesos el cas d’una mare agraïda a Siri perquè donava conversa de manera incansable al seu fill autista.

D’altra banda, també hi ha usuaris reticents a deixar entrar a casa un aparell que està tota l’estona escoltant -ho ha de fer, en espera de sentir la paraula clau que precedeix l’ordre que ha d’executar-. Les empreses asseguren que no enregistren res del que s’ha dit prèviament en presència de l’aparell. Però cal recordar que un jutge de Pittsburgh va reclamar fa mesos a Amazon les dades enregistrades pels altaveus Echo d’una casa on s’havia comès un assassinat per si podien ajudar la policia a reconstruir la seqüència dels fets.

Jo entenc perfectament l’èxit que està aconseguint Amazon amb la seva plataforma Alexa. Com que aquí encara no es ven, fa unes setmanes vaig aprofitar un viatge a Londres per comprar un Echo Dot -el model barat de 50 lliures, que no té prou qualitat per escoltar-hi música de manera habitual-. La seva aplicació mòbil de configuració no preveu l’ús fora dels EUA, el Regne Unit i Alemanya, de manera que per consultar el pronòstic del temps li he de dir explícitament de quin lloc el vull, encara que sigui el mateix on soc; i per dir-li que em posi una cançó dels Rolling Stones l’hi he d’especificar cada vegada que la vagi a buscar a Spotify, encara que és l’únic servei de streaming de música que li he vinculat. Tot i això, em trobo parlant amb l’aparell molt més sovint del que ho faig amb el telèfon, on acostumo a fer servir les ordres verbals per obrir aplicacions a l’iPad sense haver de passar pantalles fins que trobo la icona; o bé per fer cerques a Google i triar la destinació dels meus desplaçaments a Google Maps. Sobretot sobre rodes, on qualsevol mòbil Android connectat per USB a l’Android Auto dels models recents de Ford i Volkswagen que he provat últimament entén on vull anar abans i molt millor que els navegadors incorporats en els cotxes.