DÍGITS I ANDRÒMINES

La Reial Acadèmia dels ‘emoji’

Emoticona, emoji, sticker... La confusió amb les icones d'Internet s'ha d'acabar
i Albert Cuesta
16/09/2016
4 min

Aquest estiu la colla dels Blaus de la festa major de Granollers va intentar que WhatsApp incorporés a la seva aplicació de xat la icona del porró, com a “símbol d’identitat col·lectiva que enforteix els llaços al voltant d’una taula”. La petició digital a Jan Koum, el conseller delegat de l’empresa, acumula gairebé 2.600 signatures, però és poc probable que doni fruits, perquè va adreçada a l’interlocutor equivocat. Tant WhatsApp com la resta de les empreses d’informàtica i internet basen la seva selecció de pictogrames en la llista que gestiona el consorci Unicode, que és a qui cal convèncer per incloure’n de nous. Així ho van fer fa dos anys els promotors valencians d’un emoji per a la paella, i actualment qualsevol desenvolupador de software pot fer servir el codi estàndard U+1F958 per representar-la.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Unicode és un grup de voluntaris amb seu a Califòrnia que des de finals dels anys 80 treballen per normalitzar la codificació digital del text en els diversos sistemes d’escriptura passats i presents, perquè puguin ser representats en totes les plataformes informàtiques compatibles. La llista estàndard d’Unicode conté actualment més de 128.000 caràcters en 135 sistemes d’escriptura moderns i històrics, però els més populars són sens dubte els 1.800 emojis, els dibuixets que representen des de persones i objectes fins a monuments i estats d’ànim i que s’han convertit en peça fonamental de les comunicacions digitals, sobretot gràcies a l’explosió dels xats per a telèfon mòbil. Facebook diu que el 10% dels missatges que circulen pel seu Messenger contenen almenys un emoji. El seu ús massiu ha fet que es declari el 17 de juliol com a dia mundial de l’ emoji. Els diccionaris Oxford van escollir-ne un -la cara que plora de riure- com a paraula de l’any 2015, i fins i tot s’han traduït llibres sencers a aquest llenguatge pictogràfic, suposadament per fer-los més accessibles a les noves generacions -hi ha novel·les clàssiques com Moby Dick (amb el títol Emoji Dick, esclar) i textos sagrats com la Bíblia-. Els emojis van ser creats l’any 1999 per Shigetaka Kurita per a la plataforma imode d’internet mòbil de l’operadora japonesa NTT DoCoMo. El conjunt inicial tenia 180 símbols, molts inspirats en els pictogrames dels mapes televisius del temps. Sovint es confonen els emojis amb les emoticones, que combinen lletres, xifres i símbols del teclat per representar expressions facials: :-) és un rostre somrient. Les emoticones existeixen des de finals del segle XIX, quan ja es feien servir en les transmissions telegràfiques, però el seu ús es va generalitzar a començament dels anys 80 amb la popularització del correu electrònic, per complementar o matisar els textos amb emocions, d’aquí el seu nom. Les emoticones van acabar passant a formar part del conjunt Unicode i, per tant, la majoria tenen la seva representació en forma d’ emoji.

Els caràcters que formen part de l’estàndard Unicode es poden consultar a la web del consorci, on hi ha la seva descripció, el codi corresponent i una representació esquemàtica. La versió vigent de la llista és la 9.0, disponible des d’aquest estiu, i incorpora uns 7.500 símbols nous respecte a l’anterior. 72 d’aquests són emojis, que mostren entre altres una mà fent una selfie, un rostre amb nas de Pinotxo que representa un mentider, i una dona embarassada. En canvi no ha entrat a la llista l’ emoji del fusell, que s’havia proposat perquè hi estiguessin representades totes les modalitats esportives presents als Jocs de Rio. Tot i que en el conjunt estàndard hi ha altres armes com la pistola, la bomba i el punyal, probablement la petició va arribar en un moment inoportú: just després de diversos tirotejos massius.

En edicions anteriors el consorci Unicode va introduir variants dels emojis per representar millor la diversitat social, incloent-ne per exemple una per a cada raça dels pictogrames on apareixen persones. També hi ha codis Unicode per a emojis de famílies monoparentals, i una bandera de l’arc de Sant Martí que el col·lectiu LGBT ha acollit amb satisfacció des que Apple l’ha inclòs en l’iOS 10, la nova versió del seu sistema operatiu mòbil, disponible des d’aquesta setmana. Google ha proposat variants femenines de diversos emojis professionals: la soldadora, la mecànica i la programadora informàtica. Però que la llista d’Unicode es plantegi el concepte d’un emoji determinat no implica que totes les empreses tecnològiques l’adoptin. Cadascuna tria els que vol, i per això els emoji enviats des d’una plataforma no sempre són visibles quan el missatge es llegeix en una altra -posem per cas, d’un telèfon Android a un ordinador Windows o un iPhone-. A més, cada empresa decideix com dibuixa cadascun dels conceptes: Google posa gambes a la paella del seu emoji, mentre que Twitter la cuina amb cuixes de pollastre. L’ emoji anomenat “ballarí” és generalment el d’una ballarina de flamenc -els americans diuen que balla salsa-, però Google feia servir un home inspirat en el John Travolta de Saturday night fever, per passar més tard al globus asexuat de la versió 6 d’Android -amb un clavell a la boca, això sí- que serà substituït en Android 7 per la mateixa flamenca o salsera d’altres aplicacions.

Aquesta discrecionalitat de les empreses pot arribar a provocar més d’un malentès en la comunicació. Un grup de recerca de la Universitat de Minnesota ha comprovat que el mateix emoji pot ser percebut com a positiu o com a negatiu segons com estigui dibuixat: la majoria dels usuaris consideren que la cara somrient que ensenya les dents a Samsung, LG, Google i Microsoft manifesta felicitat, mentre que la d’Apple inspira tristesa. Aquests equívocs no serien possibles en el cas del porró, si és que algú el proposa a Unicode i acaba sent acceptat. Potser això obriria la porta als emoji d’altres recipients igualment nostrats, com la bóta o el càntir.

stats