La nova regulació audiovisual europea arribarà amb retard
Ni Espanya ni Catalunya tenen a punt les lleis necessàries per implementar-la
BarcelonaAquest dissabte haurien d’entrar en vigor les noves mesures aprovades per la Unió Europea per adequar la regulació del món audiovisual a la realitat actual del sector. Però no serà així. El Parlament Europeu va donar llum verda a la nova directiva de serveis de comunicació audiovisual el novembre del 2018 i els estats tenien temps fins aquesta setmana per incorporar aquesta norma al seu ordenament jurídic, aprovant noves lleis o modificant les existents per adaptar-les a les disposicions comunitàries. En el cas espanyol, això implicava refer la llei de comunicació audiovisual del 2010, però el procediment amb prou feines ha començat: a principis de l’any passat el govern espanyol va obrir un període de consulta pública previ a l’elaboració de la nova norma, però des de llavors no s’ha fet cap pas més.
Fonts del ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital han explicat a l’ARA que “molt aviat” es presentarà l’avantprojecte de llei per sotmetre’l a audiència pública i que la previsió és que la reforma legal pugui quedar aprovada durant el primer trimestre de l’any que ve, aproximadament amb sis mesos de retard. El ministeri atribueix part de la responsabilitat d’aquest incompliment del termini al covid-19, que “ha tingut un impacte en els procediments administratius”.
En el cas de Catalunya, la situació és similar: el Govern va anunciar el juliol de l’any passat que iniciava els tràmits per reformar la llei audiovisual del 2005 i va obrir una consulta pública per a l’elaboració de l’avantprojecte, però fins ara no hi ha hagut més novetats. L’executiu pretén que la nova llei, més enllà d’incorporar les previsions de la directiva europea, abordi altres aspectes, com ara un increment de la capacitat de control i sanció als operadors pirates o la regulació de les emissores de ràdio i televisió del tercer sector. En aquest sentit, el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, va advertir en el moment que es va aprovar la directiva que la modificació legal no només hauria de servir per “fer alguns retocs al text actual” i adequar-lo a la nova legalitat europea, sinó que ho veia com una “oportunitat” per fer “una posada a punt de la normativa per tal de donar seguretat i estabilitat al sector en els propers anys”.
Malgrat que els estats membres de la UE han disposat de gairebé dos anys per transposar la directiva a la seva legislació, pràcticament tots incompliran el termini: segons un informe de l'empresa d'investigació Cullen International (centrat en 14 països, entre els quals hi ha Noruega i el Regne Unit, que no formen part de la UE), només Dinamarca ha incorporat a temps la nova regulació, mentre que Alemanya ho ha fet de facto, però encara no formalment. Països com França, Suècia, Finlàndia o els Països Baixos completaran el procés, previsiblement, abans que acabi l’any, mentre que Irlanda, Noruegai Polònia es troben, igual que Espanya, en la primera fase del procés de reforma legal.
Més control a les plataformes
La principal novetat que introdueix la directiva de serveis de comunicació audiovisual és que, per primera vegada, tracta de la mateixa manera els canals de televisió convencionals i les plataformes de streaming. Això implica que com a mínim un 30% dels continguts que ofereixin aquests serveis han de ser de producció europea, i n’han de garantir la “prominència”.
La protecció dels menors és un altre dels punts claus de la norma, que obliga tots els operadors i plataformes, i també serveis d’intercanvi de vídeos com YouTube, Facebook o TikTok, a incorporar mecanismes que impedeixin l’accés dels menors d’edat a continguts inadequats, entre altres mesures.
També canvia la regulació de la publicitat: si fins ara es limitava a un 20% del temps cada hora (és a dir, 12 minuts), ara es podrà redistribuir i ocupar un 20% del temps total d’emissió entre les 6 h i les 18 h i un altre 20% entre les 18 h i les 24 h.