El Regne Unit aborda les SLAPP. I aquí?

Els angloparlants són els millors posant sigles, i SLAPP n’és un bon exemple. L’acrònim correspon a “strategic litigation against public participation”, és a dir, “litigació estratègica en contra de la participació pública” i, explicat planerament, vol dir cohibir algú amenaçant-lo d’anar a un judici que, fins i tot encara que tingui raó, no podrà pagar pels costos associats. Que slap en anglès signifiqui bufetada és el toc de genialitat que assenyala com aquesta pràctica dels poderosos és una autèntica agressió amb la mà oberta contra la llibertat de premsa. Mitjans no precisament modestos a vegades empal·lideixen quan comencen a calcular quant costarà la defensa legal contra empreses de butxaques fondes i gabinets legals fornits.

Per sort, arriben bones notícies del Regne Unit: hi ha ministres que s’estan posicionant a favor d’una legislació que posaria traves a aquesta pràctica abusiva. La idea de fons és permetre als magistrats rebutjar alguns casos espuris evidents en una primeríssima fase abans d’anar a judici, de manera que els demandats no hagin de pagar d’entrada costos que els poden deixar exhaustos financerament. Les SLAPP són una de les modernes i discretes formes de censura que estan més de moda. És el següent meló que caldria obrir i s’hauria d’exigir al govern català, i també a l’espanyol, un posicionament sobre la qüestió. Comencem a tenir uns quants casos en què s’ha intentat lesionar un mitjà, o blocar l'accés a la informació, per la via d’aquesta fustigació judicial. Al final, es tracta una instrumentalització perversa de la justícia, en tant que aconsegueix executar una sentència –l’asfíxia econòmica– en casos on la sentència absolutòria pot arribar massa tard. Ara bé, ¿interessa posar-hi remei? Per cert, si en diguéssim "bastarda utilització front acusatori" l'acrònim seria una bona bufa. Aquí ho deixo.