El regal de Reis de Felip: demanar tancs surt gratis

El rei sap que té garantides certes portades en certes capçaleres. El dia de les forces armades és un d’aquests dies en què té el missatge comprat ja d’entrada. Enguany ha optat per demanar una despesa superior en defensa. És legítim que ho faci? A mi no m’ho sembla: no li pertoca a ell decidir com es reparteix la despesa pública. ¿D’on creu que hauria de retallar el govern espanyol per aconseguir gastar més en armes? Si no es retalla d’enlloc, ¿quin impost creu que caldria apujar per incrementar la recaptació? Els diaris monàrquics, és a dir, la majoria, recullen acríticament una declaració que té importància periodística inqüestionable (el rei vol més diners per a la guerra, i s’escuda en Ucraïna) però que es reprodueix en portades sense subratllar l’anomalia que suposa aquest posicionament. 

Aquesta invocació a la invasió russa encara resulta més ridícula tenint en compte que Espanya s’ha distingit aquest any per una gasiveria colossal a l’hora d’ajudar Ucraïna. Moltes paraules, una mica d’ajuda humanitària i ben poc armament, que és el que Zelenski reclama amb insistència i desesperació. Les paraules del rei, a més, compten sempre amb el vistiplau de la Moncloa. ¿Ja li està bé, a Sánchez, que Felip VI li demani més pasta per a l’exèrcit? ¿És una manera de donar peixet –sardineta, de la que no atipa– a la seva ministra Margarita Robles, que remuga regularment? Com acostuma a passar, els titulars sense intenció, especialment en determinades capçaleres, són especialment sospitosos. Que només recullin la bel·licosa carta als Reis del rei, sense un bri de context o lupa sobre l’anomalia que impliquen les seves paraules, demostra la connivència amb la institució més protegida de la fiscalització periodística de tot el sistema espanyol.