

Dijous descobríem les imatges delirants de Kristi Noem, la secretària de Seguretat Nacional nord-americana, a l’anomenat Centre de Confinament del Terrorisme, la megapresó del Salvador per lluitar contra les bandes. La visita forma part dels vincles de cooperació en matèria de migració entre els governs de Donald Trump i Nayib Bukele. Recentment, els Estats Units hi han internat dos-cents veneçolans deportats acusats de pertànyer a bandes criminals. Per fer-ho s’han servit d’una llei del segle XVIII i no hi ha hagut judici.
Les escenes que ja hem vist anteriorment d’aquesta presó descomunal són impactants pels protocols de control i internament dels presos, vestits només amb calçotets blancs i amb el cap afaitat, amuntegats en enormes cel·les. Kristi Noem va enregistrar un vídeo pensat per a les xarxes socials, gravat en format vertical amb un mòbil. Es va col·locar davant d’una de les grans reixes de barrots on s’abocaven desenes de presos. Tots els homes, mig despullats i en silenci, com estabornits, observaven la filmació i es convertien en part del decorat. Noem, que s’ajusta a l’estereotip femení que complau a Trump, duia una gorra oficial que li atorgava l’autoritat. El missatge el dirigia directament als migrants potencials que tinguin interès a entrar als Estats Units: “Vull que sapigueu que si veniu al nostre país il·legalment aquesta és una de les conseqüències a què us podeu enfrontar. [...] Sereu expulsats i processats. Sapigueu que aquestes instal·lacions són una de les eines que utilitzem si cometeu delictes contra el poble nord-americà”, anunciava amb fermesa. Estàvem davant d’una escenificació del poder i del càstig esperpèntica. Un acte performatiu que suposa un retorn a la idea del càstig corporal públic, el suplici i la tortura davant del poble com a alliçonament i mecanisme de terror, igual que es feia al segle XVIII.
Les imatges resultants eren dignes d’una influencer de TikTok, on la frivolitat de la protagonista contrastava amb el panorama sòrdid i cruel que l’envoltava. Convertia els interns de darrere seu en un attrezzo teatral, s’utilitzava el cos dels presos com una escenografia. Esdevenien objectes. Se n’anul·lava la individualitat per esdevenir una massa controlada, homogènia i desposseïda d’identitat. Noem aprofitava aquella postal per fer gala d’un poder obscè, extrem i eficaç. L’orgull de la repressió. Al fons, el mal entre reixes, humiliat i desactivat. En primer pla, Kristi Noem representant el bé, ajustant-se al model d’heroïna de còmic més típic. Una posada en escena que s’ajusta a les estratègies visuals de Bukele, en què les gravacions a la presó tenen un aire de reality extrem, una mena de Joc del calamar. Noem allà al davant esdevenia la presentadora glamurosa del xou.
Simbòlicament, la visita i l’espectacle coordinat entre el Salvador i els Estats Units emet efluvis de globalització diplomàtica de la dreta més autoritària. La propaganda d’un nou model de seguretat nacional en expansió.