Com va dir el savi Confuci, o potser era Mariano Rajoy, "Cuanto peor, mejor para todos, y cuanto peor para todos, mejor, mejor para mí el suyo beneficio político". Grans escolàstics han intentat descabdellar el profund sentit de la frase. Jo intentaré il·luminar-los per la via de l’exemple didàctic. Mirem aquest titular d’El Mundo: "L’aliança de la dreta estalvia milers de milions a famílies i empreses". Parlen, esclar, del pacte entre el PP, Vox, el PNB i Junts per tombar l’impost a les energètiques que impulsava la vicepresidenta María Jesús Montero. Llegit així, esclar, tots hem sortit al carrer, amb els gossos lligats amb llonganisses, exultants de poder-nos alliberar d’un jou que aparentment ens costava milers de milions. Com per no alegrar-se'n. Dels serveis públics, esclar, ja en parlarem un altre dia.
Ara mirem, en canvi, aquesta portada de La Razón: "La dreta etziba un nou revés a un govern sense suports a l'anul·lar l’impost a les energètiques, la qual cosa suposa una minva de les arques públiques". Un moment, un moment, un moment. ¿No havíem quedat que havíem de celebrar orgiàsticament la pluja de milers de milions estalviats? Què és això de lamentar l’eliminació d’un impost per part d’un dels diaris més dretans del quiosc espanyol? ¿Se’ns ha tornat La Razón bolxevica i planeja nacionalitzar les multinacionals? La caverna està tan moguda per l’ànim de revenja que fins i tot quan obtenen el que volen –un diari liberal: menys impostos– han de remugar per submergir el seu lectorat en l’agror i el pessimisme. Però jo em quedo amb El Mundo i surto al carrer a celebrar tots els milers de milions estalviats mentre miro catàlegs de motos de gran cilindrada. Eh, aparta, pobre! A mi què m’expliques, si no pots pagar la factura del gas!