‘La Razón’ es queda sola al quiosc aplaudint Trump

La victòria de Trump obliga les esquerres en general –i el Partit Demòcrata en particular– a preguntar-se com és que han perdut la connexió amb el votant més ras. Certament les xarxes juguen a favor de l’estómac i en contra de la informació, però sense autocrítica temo que estem condemnats a uns quants anys d’autoritarisme com el que pregona, amb èxit, Donald Trump. Aquest dijous tocava analitzar els editorials dels diaris de paper i és ressenyable que fins i tot en els mitjans de dreta la seva figura genera màxima prevenció. M’ha sobtat particularment l’editorial d’El Mundo, per l’acumulació de crítiques: “nacionalisme populista”, “menyspreu tant a la veritat com a les regles bàsiques de l’estat de dret”, “risc de major degradació institucional”, “recurrents mentides”, “autoritarisme global”... Tot molt encertat, esclar, però és curiosa aleshores la incapacitat de reconèixer qui està assumint aquestes mateixes estratègies a la España nuestra que cantava Cecilia, per afegir aleshores un encara vigent “de las vendas negras sobre carne abierta”. També l’Abc alertava dels perills d’aquesta segona presidència de Trump.

En canvi, a La Razón li podia el ressentiment i escrivia un editorial ditiràmbic: “democràcia en estat pur”, “gesta personal”, “amb el poderosíssim establishment dels EUA activat com no es recorda”, “lectura correcta i intel·ligent de la realitat d’Amèrica”, “missatges inequívocs”... Sí, com fer campanya prometent una deportació massiva que no només és moralment miserable sinó també logísticament impossible. Però, esclar, la victòria els permetia criticar l’esquerra, a qui acusava de mentidera, la qual cosa té cert mèrit, si resulta que estàs escrivint sobre algú tan tangent a la veritat com Trump. Era per posar-se vermell, o taronja en aquest cas, de vergonya.