'La Razón' i 'El Mundo' no poden mirar Mónica Oltra a la cara

El 22 de juny de 2022, la portada de La Razón exhibia el cap tallat de Mónica Oltra, acabada de dimitir com a vicepresidenta valenciana arran de ser imputada per encobrir presumptament el seu marit en un afer d’abusos a una menor tutelada. El diari explicava la notícia en primera pàgina amb gran escarni, mitjançant dues fotos posades costat per costat. La primera, una Oltra exultant ballava contenta en un dissabte. L’altra era de tres dies després i se la veia en llàgrimes. La portada d’El Mundo era d’un gust i tacte similars, amb una gran fotografia que mostrava Oltra amb les faccions desfigurades pel plor: era el pitjor fotograma possible dels diversos centenars que devia haver-hi, aquell dia.

Ara que el jutge ha arxivat la seva causa, en no veure-hi indici de delicte, què han fet aquests dos mitjans? En el cas d’El Mundo, una peça titulada “L’esquerra agita el retorn d’Oltra enmig de guerres internes”. És a dir, un titular punitiu –l’esquerra, sempre agitant– que obvia la notícia en si per engegar el ventilador. El fet de l’arxivament no surt al subtítol, ni tampoc al primer destacat. Només en l’últim element de titulació s’hi fa un esment. Quina gasiveria. Ara, pitjor és el cas de La Razón, on al paper no han trobat un miserable raconet per explicar que el motiu que va fer dimitir una vicepresidenta autonòmica era infundat. Dedicar una portada a un afer comporta el mínim deure ètic a tancar aquella història, si hi ha un fet que la desenvolupa, o més encara si la tanca. Si no el lector es queda en uns llimbs, en una versió obsoleta de la història. Que després d’haver-se rabejat en les seves llàgrimes ara no tinguin el mínim fair play d’incloure la referència a l’arxivament de la causa els retrata com a incapaços de mirar a la cara de qui només va ser, per a ells, peça de caça major en el seu cruel joc polític.