'La Razón' arriba cinc anys tard a la ressaca de l'1-O

Un dels mems d'internet més commovedors és el de la fotografia que mostra una paret on algú ha pintat "Emosido engañado". Circula una versió en català que algú hàbil amb el Photoshop ha fabricat: "Emstat enganiats". El contrast entre la certesa inapel·lable del missatge –se'ns pixen i diuen que plou– i les faltes d'ortografia és un bonic cant a la intel·ligència del poble no educat. La portada de La Razón bevia d'aquí quan titulava "Els separatistes catalans se senten enganyats". Recolzaven l'afirmació en una d'aquestes enquestes de xurreria –pura farina per matar la gana; tradició del diumenge– sempre miraculosament coincidents amb la línia editorial del diari. Per al viatge, esclar, no feien falta tantes alforges: la bancada independentista fa vora cinc anys que és perfectament conscient que no hi havia pla per a l'endemà de l'1-O. El Mundo també burxava en la ferida, amb "Puigdemont, el messies fugat que divideix el separatisme". En el subtítol, traçava una estranya analogia amb Rajoy quan deia que "el líder fugit va reaparèixer per plasma". El rotatiu no intentava informar de res el seu lector: només volia conformar-lo –més xurrets ensucrats– amb la dosi preceptiva d'escarni.

El cinquè aniversari de l'1-O als diaris catalans es repartia entre la divisió de l'independentisme (La Vanguardia), la crítica als polítics (El Punt Avui) i l'escridassada a Forcadell (ARA), mentre que El Periódico ho diluïa al màxim i ho relegava a un subtítol d'un mòdul menor de portada sobre el mal rotllo al govern: "Els socis eviten el contacte en l'aniversari de l'1-O". El referèndum va acumular un grandíssim capital polític i social. Però qualsevol consultor en comunicació constataria que ja no funciona, com a relat suficient, com a palanca. Mentre no hi hagi una nova narrativa inclusiva, l'independentisme seguirà en mode ressaca.