‘Jo, Ramon Llull’, la història de l’home que volia convertir el món

Barcelona“On seran els vostres versos d’aquí a mil anys?”, li pregunta un cristià a un Ramon Llull jove i despreocupat. Aquell interrogant queda suspès en l’aire i persegueix l’escriptor mallorquí fins que decideix apartar els poemes d’amor i dedicar els seus esforços a crear “el millor llibre del món”. El procés de transformació del filòsof és un dels fils narratius principals de la docuficció Jo, Ramon Llull, Jo, Ramon Llull que ressegueix la vida de Llull des de la seva joventut fins al moment en què decideix dictar les seves memòries al copista Simó de Puigcerdà. La producció, que està codirigida per Antoni Tortajada i Joan Gallifa, es va preestrenar ahir a la Filmoteca de Catalunya i es podrà veure diumenge vinent a TV3 després del Telenotícies vespre, al voltant de les deu de la nit.

Coproduïda per TV3, Som Batabat i La Xarxa, Jo, Ramon Llull aprofundeix en l’ambició intel·lectual i l’habilitat política del filòsof. Els actors Roger Casamajor i Jordi Bosch són els encarregats de posar-se en la pell de Llull. El primer ho fa en les seves experiències de joventut, quan era membre de la cort i amic del futur Jaume II de Mallorca, mentre que el segon l’interpreta en la seva etapa de maduresa.

“El primer gran repte era descobrir com era Ramon Llull”, explica Gallifa, que subratlla la importància de “conèixer molt bé el personatge per imaginar com s’havia de sentir en cada moment”. La producció, que arriba quan es compleixen 700 anys de la mort del filòsof i que compta amb l’assessorament de Borja de Riquer i Lola Badia, construeix un Ramon Llull tossut, orgullós i amb una gran capacitat de convicció. Així, el protagonista de la peça audiovisual s’allunya de la idea de l’home beat i reflecteix un Ramon Llull “d’idees fixes però amb una capacitat intel·lectual extraordinària”.

Malgrat que la personalitat de l’escriptor marca el to de la docuficció, la producció mostra com l’evolució del seu caràcter va lligada a una transformació personal que li fa abandonar la vida que portava per seguir els passos de Sant Francesc d’Assís i obsessionar-se en la necessitat de convertir els infidels al cristianisme. De jove, Llull és “un cortesà sense problemes, adinerat i amb la vida arreglada”, precisa Roger Casamajor, que també defineix el personatge com “un superdotat de l’època”. El caràcter sorrut del filòsof, que adopta durant la maduresa, xoca amb Simó de Puigcerdà, que interpreta Dafnis Balduz i que exerceix d’antagonista a la producció. Els diàlegs entre els personatges, que discuteixen sobre qüestions religioses i vitals, “transporten Llull a un terreny més proper i li donen una part humana”, assenyala Gallifa.

Els responsables de Jo, Ramon Llull han optat per fer un retrat de l’escriptor i de la seva època mitjançant la docuficció. D’aquesta manera, la producció entrellaça constantment la ficció i la realitat al llarg de 90 minuts. D’una banda, la part ficcionada de la producció recrea la vida de l’escriptor mallorquí, mentre que els fragments documentals aporten context a través de documents i indrets relacionats amb Llull. Aquesta part documental, conduïda per Antoni Tortajada, ajuda a entendre el món que va viure el filòsof, una època en què els llibres eren tresors i les guerres religioses resultaven habituals i estaven justificades. Per elaborar aquest context, la docuficció visita llocs clau en la història de Llull com Karlsruhe, París, Montpeller i Mallorca.