Ramon Gener porta l'òpera al Bagdad, a París i al Camp Nou

BarcelonaEn les dues primeres temporades, Ramon Gener va convèncer els espectadors que per escoltar òpera no cal vestir-se de gala, sinó que uns texans són una peça de roba tan o més adient per gaudir d'aquest tipus d'espectacles. Ara, però, aquest baríton reconvertit en divulgador d'un gènere musical sovint titllat d'elitista vol anar encara una mica més enllà i demostrar que per escoltar una òpera no fa falta anar al Liceu, sinó que l'espectacle es pot adaptar pràcticament a qualsevol entorn. Per això, en la tercera temporada d' Òpera en texans , que aquesta nit (22.30) s'estrena al 33, visitarà -i hi farà sonar fragments operístics- escenaris a priori tan poc preparats per acollir òperes com poden ser el Camp Nou i la sala Bagdad, un dels locals eròtics més coneguts de Barcelona.

Tot té, però, una explicació. Al Bagdad, Gener hi parlarà de Lulu , l'obra creada per l'austríac Alban Berg el 1935 i que, en opinió del presentador, està protagonitzada per "la més perversa, la més complexa, la més subjugant" de les grans dones de l'òpera. Lulu "és una òpera fosca, fins i tot maleïda", que "apel·la als més baixos instints" i "desperta tots els desitjos més amagats". Per això, a més del Bagdad, tot el capítol dedicat a aquesta obra es desenvoluparà en espais relacionats amb el sexe, des d'un meublé a un sex shop .

Però el to sòrdid de Lulu contrastarà amb altres entregues molt més transparents, com ara la que analitzarà La flauta màgica de Mozart, "l'obra perfecta per a totes les edats". Envoltat de canalla, Gener parlarà d'una òpera "plena de hits i amb un dels personatges més entranyables de la història, Papageno", però que alhora és "una autobiografia" de Mozart, que la va escriure poques setmanes abans de morir.

Una altra de les òperes més conegudes fins i tot per al públic profà i a la qual Gener dedicarà un capítol és l' Aida de Giuseppe Verdi. Serà la majestuositat d'aquesta composició el que durà les càmeres del programa fins al Camp Nou, però el presentador també s'ha proposat parlar de la part més íntima de l'obra, que sol passar més desapercebuda.

A banda d'aquests escenaris poc operístics, Ramon Gener es desplaçarà també fins a París per visitar alguns dels espais més estimats pels bohemis de la capital francesa. Ho farà, lògicament, per parlar de La bohème de Giacomo Puccini, l'obra amb què s'inaugurarà aquesta nit la nova temporada del programa.

Dels orígens a 'West side story'

A banda dels llocs que visitarà, un altre element destacat de la tercera temporada són les veus que hi participaran. Ramon Gener entrevistarà la soprano americana Sondra Radvanovsky -considerada "la millor Aida del moment"- i acompanyarà al piano el tenor francès Roberto Alagna, que el rebrà dins del seu camerino durant un descans de l'òpera Adriana Lecouvreur i disfressat encara del seu personatge.

Josep Carreras també farà una aparició en un capítol de la nova temporada, concretament el dedicat al musical West side story , que ell mateix va enregistrar el 1985 sota la direcció de l'autor de l'obra, Leonard Bernstein. Aquest espectacle -que s'escapa una mica del que és pròpiament l'òpera, tot i que no deixa de ser-ne un germà contemporani- serà la creació més moderna en què es fixarà aquesta temporada, que servirà també per fer un repàs a tota la història del gènere. De fet, un dels capítols -el de la setmana que ve- estarà dedicat justament al naixement de l'òpera, que s'analitzarà en paral·lel als inicis del rock.

A banda d'aquest capítol, la nova tongada n'inclou d'altres de temàtics -és a dir, no centrats en una obra concreta-, com ara el que es dedicarà a parlar de la relació entre Richard Wagner i els catalans, coincidint amb la commemoració del segon centenari d'un compositor especialment estimat a Catalunya. En aquest episodi, Ramon Gener descobrirà algunes de les "pistes wagnerianes" que s'amaguen a diversos punts de Barcelona.

En un altre capítol, el presentador es colarà a les bambolines del Liceu mitja hora abans que s'aixequi el teló per mostrar, en temps real, què passa en aquests minuts previs als camerinos, al fossar de l'orquestra i a l'escenari. Aquesta edició està plantejada com un únic pla seqüència que, sense aturar la càmera en cap moment, recorrerà diversos espais del teatre i descobrirà què hi passa fins que comença l'espectacle.

Un element que es mantindrà en aquesta nova etapa seran les versions de fragments d'òperes a càrrec de grups i intèrprets del panorama català actual -com La Pegatina, Sílvia Pérez Cruz i MiNE!-, que tancaran algunes de les entregues.

Reposicions de capítols anteriors

Òpera en texans -i especialment l'entusiasme i la capacitat comunicativa del seu presentador- va ser la gran revelació del curs 2011-2012, i la seva excel·lent rebuda va fer que renovés immediatament, de manera que la segona temporada es va emetre just a continuació de la primera. Un any després de l'últim capítol l'espai torna al 33, i ho fa, a més, per partida doble: mitja hora abans de l'emissió de cada episodi d'estrena, se n'emetrà un de les temporades anteriors, començant avui pel dedicat a Parsifal .

Durant aquests mesos de pausa, l'espai ha guanyat un premi Zapping al millor programa cultural i s'ha convertit en un dels dos únics formats televisius de l'Estat seleccionats per participar en el festival internacional Input d'enguany.