Ràdio i televisió en quarantena, un trencaclosques tecnològic

Barcelona“Els nostres plans de contingència no preveien una situació com aquesta”, diu, contundent, Jordi Colom, director tècnic de Betevé. El cas de la televisió pública de Barcelona no és únic: des que va esclatar la crisi del coronavirus i va començar el confinament, gairebé tots els mitjans han hagut de reajustar-se per poder seguir treballant. L’objectiu és seguir garantint el dret a la informació sense posar en risc la salut dels seus treballadors, i això passa per implementar sistemes de teletreball que obliguen a treure el màxim rendiment de les tecnologies a l’abast. La televisió i la ràdio segueixen endavant gràcies a eines com Skype, Hangouts, Zoom o línies IP, però sobretot a equips tècnics, normalment invisibles, que s’encarreguen de connectar totes les peces del trencaclosques.

La ràdio és un dels mitjans que té més capacitat d’adaptabilitat quan es tracta de treballar des de fora de l’estudi, però mai havia viscut una situació d’excepcionalitat com la provocada per la crisi del coronavirus. “La diferència respecte al que fèiem abans és que el tècnic d’estudi no té al davant el realitzador i les connexions, perquè tot això s’està fent des de casa”, explica Jordi Just, cap tècnic de Catalunya Ràdio. La falta de contacte visual i físic canvia els tempos i els ritmes. Just reconeix que les tertúlies, normalment abrandades, són ara menys fluïdes “perquè amb el retard serien ingovernables”.

Teranyina de connexions

En el cas de Catalunya Ràdio, un dels llocs on s’ha multiplicat moltíssim la feina aquests dies és al control central: és des d’on es gestionen totes les connexions externes dels periodistes que estan fora de l’emissora, dels presentadors que fan els programes des de casa i totes les rodes de premsa que estan tenint lloc aquests dies. Durant aquest període de crisi, només hi treballa una persona per torn per evitar contactes i garantir el funcionament d’una peça essencial de l’engranatge de la ràdio. “Per a nosaltres és una posició bàsica, perquè no només governa les entrades de fora, sinó que determina quin estudi està en directe en cada moment. És per on passa tota la infraestructura de la ràdio”, explica Just. És un posició on es necessita gent els 365 dies de l’any i durant les 24 hores del dia, i que ara està treballant a ple rendiment amb els mínims efectius.

Just reconeix que per poder seguir operant durant aquests dies han hagut de sacrificar alguns estàndards de qualitat. “Una tertúlia tota feta per Skype no és el millor, és evident que en condicions normals no ho acceptaríem, però creiem que en el moment que estem passant hem d’abaixar una mica el llistó de la qualitat per poder seguir oferint els programes de servei públic”, explica el cap tècnic de Catalunya Ràdio. Molts dels sistemes que s’estan utilitzant durant aquesta crisi ja es feien servir a l’emissora abans, però ara el seu ús “s’ha multiplicat per deu”.

Un dels espais de la casa que més acostumat estava a emetre des de fora de l’emissora és El suplement, el magazín de cap de setmana presentat per Roger Escapa. Per protecció, ara a l’estudi només hi ha tres membres de l’equip, un d’ells el tècnic de so Albert Cots. “Has d’estar molt més concentrat que si tothom és a l’estudi, has d’estar pendent de les entonacions de les frases o els sorolls per si se’t talla la línia. Els nervis i la tensió són molt més grans amb un programa com aquest que en un dia normal”, explica Cots. El tècnic recorda, per exemple, que diumenge van perdre la línia amb Escapa en dues ocasions, tot i que els oients no ho van percebre.

Cots explica que en una situació de normalitat la ràdio té recursos per tenir bons equips, però que en el moment d’excepcionalitat actual cada redactor i col·laborador ha de treballar amb els mitjans que té a l’abast. Això multiplica la complexitat dels programes i, a més, obre més fronts de possibles errors. “Abans, si fèiem un programa fora, els col·laboradors eren a l’estudi o al lloc des d’on es feia, però ara cada col·laborador és a casa i tens més punts crítics. Hi ha molts més punts de connexió i, per tant, els punts d’error es multipliquen per molt”, assegura Cots.

El tècnic es mostra convençut que amb aquesta crisi s’està posant en valor el seu gremi. “Si tothom és a casa, ¿qui queda a la ràdio? Els que hi són sempre i hi han de ser. Quan analitzes tota la cadena que fa el so, hi ha moltes parts que les obvies però que hi són i, a més, són imprescindibles”.

Objectiu: mantenir els programes

A TV3 també s’han hagut d’adaptar a contrarellotge. Paulí Subirà, cap de realitzadors de la televisió pública, assegura que un dels reptes és poder seguir mantenint en antena aquells programes que estan considerats “essencials”. Entre ells hi ha, a banda dels informatius, el Tot es mou, el Planta baixa, l’ Està passant i el Preguntes freqüents. “Amb televisió és molt més complicat fer-ho tot si no tens gent presencialment. Pots fer-ho sense plató, però igualment necessites gent que estigui controlant les línies o muntant, que han de treballar en els programes per fer-los possibles”, explica Subirà. L’actual situació ha fet que l’equip de TV3 estigui pensant sistemes que, en un cas extrem, els permetessin fer tota la producció des de casa. “Això ja existeix, els youtubers treballen així. No són sistemes nous però fins ara no els hem fet servir”, remarca Subirà.

Mentre espais com l’ Està passant s’estan fent amb videoconferències i editant-se fora de la televisió, els espais de plató tenen més complexitat. “Hem rebaixat el nombre de gent que treballa a control i hem posat les càmeres fixes i automatitzades per tenir el mínim de gent treballant a la televisió i tenir treballadors a casa per si algú s’ha de confinar”, relata. La minimització de riscos, explica, va des del principi fins al final de la cadena de producció d’un programa. Això implica, per exemple, que els conductors s’han de responsabilitzar del seu maquillatge i perruqueria.

Pocs equips disponibles

Els recursos de Betevé són més limitats que els de TV3. Tot i així, han aconseguit adaptar la graella a les compareixences diàries, que s’emeten majoritàriament per TDT, tot i que també se n’ofereixen a través de la web per streaming quan es donen coincidències d’horari. “Per sort, la tecnologia actual ens ajuda força i tot el que podem fer a distància ho fem. Malgrat tot, tenim un torn presencial diari, de 12 del migdia a 8 del vespre”, explica Jordi Colom.

Una de les principals dificultats per a Betevé és la falta d’equips per poder editar peces audiovisuals a distància i poder-les fer arribar a la cadena. “Al ser una televisió local, tot el que és edició en remot els periodistes no ho fan, perquè no estem preparats tècnicament per fer-ho. Tenim un equip que el fem servir en comptades ocasions”, detalla. Per aquest motiu, un dels plans de futur de la televisió pública preveia disposar de sistemes que permetin compartir la informació d’edició remota. “Potser ens haurem de plantejar que aquests plans s’accelerin per a situacions com aquestes”, reconeix.

Aquesta emergència sanitària ha posat els professionals dels mitjans -com els de molts altres sectors- davant el repte d’aprendre, en temps rècord, a treballar a distància. “És complicat, però bàsicament perquè no en sabem i no hi estem acostumats. Hi haurà un abans i un després, això està bastant clar”, assegura Colom.