Ràdio Sabadell, en peu de guerra

La plantilla denuncia ingerències polítiques i un acomiadament motivat per una revenja personal

Roda de premsa de la plataforma Ràdio Sabadell Diu Prou, aquest dilluns
Albert Castellví
13/02/2017
4 min

SabadellEl Dia Mundial de la Ràdio ha tingut aquest dilluns un regust agredolç a Sabadell. Els treballadors de l’emissora municipal, Ràdio Sabadell 94.6, han exposat en una roda de premsa les acusacions d'"ingerència política", “precarietat” i “revengisme” que des de fa dos mesos denuncien a través de Ràdio Sabadell Diu Prou. Aquesta plataforma agrupa més del 70% d’una plantilla formada per 19 persones: només se’n mantenen al marge la directora, la cap d’operacions, la responsable comercial, la cap d’administració i una altra empleada d’aquest departament. En l’acte, els treballadors han presentat un manifest “a favor d’una Ràdio Sabadell pública, lliure, plural i rigorosa” i han convidat ciutadans i entitats a adherir-s’hi.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Les acusacions de la plantilla van dirigides especialment contra el regidor de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Miquel Soler, del qual depèn orgànicament Comunicacions Audiovisuals de Sabadell, l’empresa municipal a la qual pertany l’emissora. Segons Ràdio Sabadell Diu Prou, la seva gestió s’ha caracteritzat per “visites constants” als despatxos de direcció de l’emissora, “reunions de to amenaçador” amb representants dels treballadors i fins i tot “la imposició” per part de la regidoria de la selecció musical que emet la ràdio. Durant el ple municipal del desembre –el primer des de la creació de la plataforma–, Soler va desafiar els treballadors a “denunciar al jutjat” les acusacions contra ell.

La plantilla també veu la mà del regidor darrere de l’episodi més polèmic que s’ha produït durant les últimes setmanes a Ràdio Sabadell i que “més ha costat de pair” als membres de la plataforma: l’acomiadament, via burofax, del cap tècnic, Manolo Guerrero, a qui els treballadors definien en un comunicat com “un dels puntals” històrics de la ràdio. La decisió va ser àmpliament qüestionada a les xarxes per professionals que actualment o en el passat han estat vinculats a l’emissora, com ara el presentador d’'El Suplement' de Catalunya Ràdio, Ricard Ustrell, que en un article a Nació Digital parlava de Guerrero com el seu “pare” radiofònic.

Segons els treballadors, els motius oficials per a l’acomiadament de Guerrero –que dirigia el departament tècnic de l’emissora des que es va posar en marxa, l’any 2001– són que el seu lloc de treball havia quedat “buit de contingut” i que no estava capacitat per desenvolupar aquesta tasca en un context de digitalització –malgrat que “fa un parell d’anys” es va fer càrrec de “digitalitzar els estudis de l’emissora”. La plataforma, però, creu que en realitat darrere de l’acomiadament s’hi amaga una revenja personal: Miquel Soler és la parella de l’antic cap d’emissions de Ràdio Sabadell, que va abandonar l’emissora fa vuit anys enmig d’un enfrontament amb Guerrero.

A tot això s’hi afegeixen queixes per la precarietat de les condicions laborals, amb “sous mileuristes” i “jornades clarament superiors a les vuit hores al dia”.

Amenaça de tancament

En l’última reunió del consell d’administració de l’emissora es va advertir els treballadors “que la cosa va molt malament i que hi ha números que habilitarien el tancament de la ràdio”. “Això pot arribar a passar? Esperem que no”, diu el portaveu de Ràdio Sabadell Diu Prou i presentador del programa 'Desperta Sabadell', Franc Lluís, que critica també que els nous responsables de l’emissora no els hagin explicat quin és el seu projecte per a la ràdio.

En tot cas, la plataforma denuncia que hores després que se’ls fes aquest advertiment es va publicar una oferta de feina per a un nou càrrec de “coordinador de comunicació digital i noves tecnologies”, una plaça que segons alguns treballadors han explicat a l’ARA podria estar feta a mida per al retorn de l’excap d’emissions.

Des de l’esclat de la polèmica, el govern municipal manté el silenci i aquest dilluns, contactat per aquest diari, tampoc no ha volgut fer declaracions. Dels quatre partits que formen l’equip de govern –que suma els 14 regidors imprescindibles per tenir majoria al ple–, només la Crida per Sabadell s’ha referit al cas: al desembre va emetre un comunicat en què mostrava “preocupació” per la situació de l’emissora i es comprometia a “analitzar la situació a fons”.

Canvis a la cúpula

Ràdio Sabadell va començar a emetre l’1 d’octubre del 2001 –sota el mandat de l’alcalde socialista Manuel Bustos–, sis anys després del tancament de la primera emissora municipal, EAJ-20, que havia nascut el 1933. Durant l’època Bustos –finalitzada abruptament el desembre del 2012, arran de l’esclat del cas Mercuri– l’emissora va ser acusada sovint de progovernamental. Després de les eleccions municipals del 2015 es va formar a Sabadell un govern quadripartit amb ERC –formació a la qual pertany l’alcalde, Juli Fernàndez–, la Crida (CUP i moviments locals), Unitat pel Canvi (coalició formada principalment per ICV-EUiA) i Guanyem Sabadell (escissió d’EUiA). Soler és un dels dos regidors d’aquesta última formació, la més petita de les quatre. Ara fa un any, els partits del govern i CiU van escollir Montse Pérez Creus com a directora de la ràdio i van tancar així un impàs de dos anys i mig sense director per la impossibilitat del ple de trobar un nom de consens.

La nova direcció va canviar radicalment la programació de la ràdio: va acomiadar els presentadors dels dos principals programes, va prescindir de bona part dels col·laboradors –alguns, històrics– i va confeccionar una graella eminentment musical. Mentrestant, l’emissora va incorporar una cap d’operacions –un càrrec de nova creació– i una responsable comercial, dos fitxatges que han estat qüestionats per la plantilla. Segons el pressupost municipal, Ràdio Sabadell rebrà aquest any 655.000 euros d’aportació pública –la mateixa xifra que el 2016– i n’obtindrà 146.000 per publicitat. Aquesta partida ha crescut en 45.000 euros des de l’any passat, tot i que, segons els treballadors, la mateixa direcció admet que els ingressos per aquesta via estan caient.

stats