Mor als 80 anys el locutor esportiu Pepe Domingo Castaño
La notícia ha estat confirmada per 'Tiempo de juego', programa del qual era presentador
BarcelonaEl periodista esportiu Pepe Domingo Castaño ha mort aquesta matinada a l'Hospital de la Zarzuela de Madrid. La notícia ha estat confirmada per Tiempo de juego, programa esportiu de la COPE del qual era un dels locutors. "El dia que no volíem que arribés ha arribat. Aquesta matinada ha mort Pepe Domingo Castaño a l'edat de 80 anys. No sabem què dir, perquè el Pepe ho era tot per a nosaltres. La ràdio no tornarà a sonar mai més igual sense tu", explicaven en un missatge publicat a X, anteriorment Twitter.
Des de la COPE han detallat que la mort del periodista ha sigut "de forma sobtada, envoltat dels seus". Un dels primers a parlar de la seva defunció ha estat el seu company Manolo Lama, que ha assegurat que ha marxat com li hauria agradat, "sense donar feina i deixant-nos la seva empremta". En aquest primer homenatge, Lama ha recordat el seu amic i company amb alegria: "Cantava bé, escrivia bé, feia ràdio millor que ningú. Era un artista de cap a peus", ha remarcat. Lama, que tenia 20 anys quan va conèixer Castaño, ha elogiat la seva manera de fer ràdio: "Ell va revolucionar la ràdio, la seva forma de fer ràdio era revolucionària, no t'exagero si dic que podia haver-hi més de 100 falques i microespais i que tot ho adornava de manera que estaves escoltant una hora i mitja d'aquell programa; feia coses diferents i sabia combinar la informació amb la publicitat".
Des que s'ha conegut la notícia de la seva mort, s'han multiplicat les mostres de condol a les xarxes socials. "Un gran tros de la història de la ràdio se n'ha anat aquesta matinada. Llegenda per sempre. Un privilegi haver treballat amb ell", ha assegurat Maldini. "És un dia trist, un moment molt difícil per a tota la ràdio. Ha estat una nit molt dura. Ell era el nostre líder espiritual, sens dubte. Però podem estar tranquils perquè ha viscut molt i molt bé la vida. Cada cop que m'assegui a una taula amb amics per sopar me'n recordaré d'ell. Estava organitzant sempre dinars, sopars i celebracions. Era un avi orgullós i feliç i un marit còmplice", ha explicat el també periodista esportiu i locutor Juanma Castaño.
També ha tingut paraules de record per a ell el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha parlat de Castaño com d'un periodista "que va canviar la forma de veure la televisió i escoltar la ràdio". "El seu optimisme, la seva proximitat i la seva simpatia van acompanyar durant anys milions d'espanyols i espanyoles", ha afegit.
El Consell Superior d'Esports (CSD) ha lloat la figura de Castaño en un tuit en què remarca que ha marxat "una de les grans veus de la ràdio esportiva".
Pepe Domingo Castaño, llegenda de la ràdio, va publicar l'any passat unes memòries, Hasta que se me acaben las palabras, en què repassava diversos moments de la seva trajectòria professional. Un dels capítols més importants de la seva carrera va ser el terrabastall que va suposar que el 2010 decidís abandonar el Carrusel Deportivo de la SER com a senyal de protesta per l'acomiadament de Paco González, al qual va seguir fins a la COPE. "Feia 37 anys que hi treballava [a la SER] i crec que em mereixia una sortida més honrosa. Quan al Paco [González] li van fer el que li van fer, em vaig solidaritzar amb ell i vaig dir: «Me'n vaig amb el Paco, on sigui, amb totes les conseqüències»", explicava Domingo Castaño en una entrevista amb l'ARA.
Nascut a Lestrove (La Corunya) el 1942, va ser novici dominic en un seminari asturià i va cursar estudis de magisteri. El 1966 es va traslladar a Madrid i tres anys més tard va començar a treballar a Radio Centro. El 1971 va guanyar un premi a la popularitat del diari Pueblo i el 1973 va ingressar a Radio Madrid, de la Cadena SER, on el 1988 va entrar a formar part dels equips de Carrusel Deportivo i El Larguero, espais esportius, on es va estar fins al 2010, any de la seva polèmica marxa a la COPE.
A televisió va presentar a TVE el programa 300 millones, entre 1979 i 1982, i a Telecinco el concurs Número Uno (1995).
Tot i que molt menys coneguda que la seva carrera als mitjans, Castaño també va provar sort en el món de la cançó. Va gravar diversos discos i va aconseguir un disc d'Or a Mèxic l'any 1979. Va enregistrar temes com Motivos, Neniña, Terciopelo y fuego i Viste pantalón vaquero, la seva cançó més coneguda a Espanya.
