Radio Liberty contraataca un Trump que la vol escanyar financerament
El jutge dona la raó a l'emissora i frena l'intent d'ofegar-la econòmicament
BarcelonaRadio Liberty es resisteix a morir. Semblava que la motoserra de Trump, a través de l’Agència dels EUA per als Mitjans Globals (USAGM), havia tocat i enfonsat la mítica ràdio, però el 25 de març el jutge va concedir una victòria a l'emissora i va aturar l’intent de buidar de finançament Radio Free Europe / Radio Liberty (RFE/RL), com a mínim temporalment.
Tot apuntava a la fi de RFE/RL quan, de cop i volta, la USAGM va tallar-li el finançament que el Congrés havia pactat en els pressupostos de l’estat. La ràdio va impugnar la decisió de l’agència i el 24 de març es va celebrar una audiència als tribunals que va reportar una primera victòria a la ràdio. Així, el dia 24 de març, la USAGM va alliberar els 7,5 milions de dòlars que no havia satisfet i que corresponien al període de l'1 al 15 de març, quan la Casa Blanca va anunciar que el finançament havia estat cancel·lat. Ara la victòria és encara més gran per a RFE/RL, ja que el jutge ha aplicat mesures cautelars fins que no prengui la decisió final sobre si és inconstitucional que la USAGM retingui els 77 milions de dòlars que el Congrés havia destinat com a pressupost per a la ràdio per a la resta de l’any fiscal, entre altres coses, per pagar als seus 1.700 empleats. Aquestes mesures impedeixen que, encara que sigui temporalment, s'estronqui el finançament a la ràdio. En el seu raonament, el magistrat explica que si es tallés el flux de diners es podria causar "un dany irreparable" a l'emissora, i que, per tant, una sentència favorable a RFE/RL seria estèril perquè ja hauria desaparegut.
"El tribunal conclou, d'acord amb la determinació de fa temps del Congrés, que el funcionament continu de la RFE/RL és d'interès públic", diu la resolució. D’aquesta manera el jutge Royce Lamberth, del Tribunal de Districte dels Estats Units per al Districte de Colúmbia, ha justificat la seva decisió. Steve Capus, president i conseller delegat de RFE/RL, ho ha celebrat: "Agraïm la decisió reflexiva i hermètica del jutge Lamberth per evitar que la USAGM ignori la voluntat del Congrés. Esperem avançar encara més en el nostre cas. És inconstitucional negar-nos els fons que el Congrés ha assignat a RFE/RL per a la resta de l'any fiscal”.
El 15 de març, la Casa Blanca va emetre un comunicat anomenat The voice of radical America (La veu de l'Amèrica radical, en català) en què va informar que, per ordre executiva de Trump, es tallava el finançament a la USAGM, empresa matriu de Radio Liberty, i també de Voice of America (VOA), entre d'altres, per “biaixos d’esquerra”. Tot i que RFE/RL és finançat pel Congrés mitjançant subvencions, la seva forma jurídica és una empresa privada. En canvi, Voice of America, que és pública, no ha tingut tanta sort: el dissabte 15 tots els treballadors de VOA van rebre un correu que, ras i curt, els informava que se’ls suspenia de la feina i demanava que no tornessin a utilitzar les seves instal·lacions, inclosos els treballadors de l'Oficina de Transmissions per a Cuba, que gestionava Radio y Televisión Martí. Entre periodistes, productors i personal de suport, uns 1.300 empleats es van veure afectats, segons el director de VOA. Més tard, els empleats van perdre l'accés a les aplicacions de l'empresa, al correu electrònic i, als que van anar a la feina a la seu de Washington, se'ls va denegar l'accés. Encara es pot escoltar VOA a les freqüències assignades, però només hi sona música.
Radio Liberty, des de la seva creació el 1950, ha retransmès notícies a països on la llibertat de premsa és limitada o inexistent, com ara l'Afganistan, Rússia o el Pakistan. Va tenir un paper molt rellevant durant la Guerra Freda, ja que permetia trencar els bloquejos informatius dels països amb règims comunistes que practicaven la censura sistemàtica, gràcies a unes emissions en ona curta que podien travessar les fronteres fàcilment. Tot i que aquesta funció ja va passar a la història pel que fa a Europa, actualment encara retransmet a 23 països en 27 idiomes, i té una audiència setmanal de 50 milions d’oients a tot el món. La Unió Europea està estudiant la possibilitat de donar suport a l’emissora, tot i que la cap de la política exterior de la UE va dir que no podria omplir el buit automàticament.
Altres emissores i grups gestionats per la USAGM també han pres accions legals per no perdre els seus finançaments. Sis periodistes de VOA han demandat Kari Lake (assessora sènior de Trump a la USAGM) i l'administració de Trump. Consideren il·legals i inconstitucionals les mesures per tancar el seu mitjà, segons explicava la Ràdio Nacional Pública dels EUA. Els periodistes van denunciar, quan VOA els va donar de baixa, que els actes del govern violaven els drets de la Primera Esmena de la Constitució i la seva llibertat d'expressió. La USAGM, així mateix, gestiona l'organització independent Open Technology Found (OTF), que finança tecnologia per a la llibertat d'internet, i que permet als periodistes i al públic l'accés a internet sense censura. Des de l'OTF consideren que la USAGM reté il·legalment els fons de subvencions autoritzats pel Congrés, i han demanat al Tribunal de Districte dels Estats Units per al Districte de Colúmbia que ordeni a la USAGM que acabi amb la seva negativa de finançar Open Technology. Aquesta empresa és molt més petita que RFE/RL, que només té 32 empleats a temps complet. També ha denunciat a la USAGM Radio Free Asia (RFA) per l'intent de bloqueig dels fons federals. L'ONG Reporters Sense Fronteres i el sindicat NewsGuild-CWA han donat suport a les denúncies.
