El curiós (i hostil) criteri editorial de Felip VI
BarcelonaL'Abc dedica la portada als seus premis, els Mariano de Cavia. La imatge mostra un dels guanyadors, Gabriel Albiac, i de fons hi ha el rei i la reina, que presideixen la cerimònia i lliuren els guardons. Se suposa que la figura del cap d'Estat és neutral políticament –inseriu riures enllaunats aquí– així que és entre incomprensible i al·lucinant que la columna que li ha reportat l'estatueta a Albiac sigui una en què es relaciona l'atemptat de Barcelona amb l'1-O. Escrivia l'interfecte: "Vaig saber que vencerien, després de les Rambles de Barcelona, els mateixos que van vèncer a Madrid després d'Atocha: els més abjectes. Del 2004 madrileny en va néixer Rodríguez Zapatero. I els seus epígons bolivarians. Del 2017 barceloní en naixeria l'1 d'Octubre. I, amb ell, la gangrena". Que una peça repugnant i contrària als fets com aquesta mereixi la sanció reial dona compte, també, de la qualitat democràtica espanyola. Però, esclar, Albiac també escrivia això: "Aznar el 2004, Felip VI i Rajoy el 2017... Aquests eren proclamats els culpables. Només per parlar d'Espanya i defensar-la. Els assassins –pobres!– eren màrtirs carregats de pietat i amor al proïsme, portadors de l'estendard d'un fervorós poble al qual hem ofès". Pam, premi.
Un altre dels guardonats és el vinyetista José María Nieto. En aquest cas, l'obra guanyadora mostra un alume que alça la mà, quan li pregunten qui és fill de Guàrdia Civil. L'ombra que projecta, però, és la de l'Estàtua de la Llibertat. L'acudit fa referència als nou professors que van ser acusats de delictes d'odi per uns fets que no van tenir cap recorregut judicial, ja que les denúncies es van arxivar. El pitjor Felip VI, el del discurs del 3-O, es fa present quan accepta de premiar dues fal·làcies. Curiosa aposta editorial, la del monarca.
