Quina audiència necessita Broncano per justificar el preu del seu fitxatge?

Poques vegades un contracte de la televisió pública havia estat tan sota la lupa. Els 28 milions d’euros que destinarà RTVE per tenir David Broncano oferint el seu xou La Resistencia a La1 durant dues temporades han generat rius de tinta i les crítiques de la dreta mediàtica i política, que ho considera un dispendi excessiu ordit per erosionar l’audiència d’El hormiguero de Pablo Motos a Antena 3, en els últims temps obertament hostil a Pedro Sánchez. Alhora, la premsa progressista ha tendit a justificar el fitxatge buscant les comparacions més favorables.

Valorar aquest contracte només té sentit fer-ho a posteriori, quan se sàpiguen les xifres de share aconseguides. Però l’import sí que permet comparar-ho amb provatures anteriors de la pública per a la mateixa franja i fixar quina quota de pantalla mínima s’hauria d’assolir per poder millorar la ràtio entre diners gastats i punts d’audiència assolits. Actualment, La1 programa la ficció 4 estrellas, que costa 110.000 euros per episodi de 45 minuts. La sèrie està aconseguint un 8,1% de share, la qual cosa vol dir que cada punt d’audiència li costa 246 euros per minut. Aplicant aquesta mateixa equació a La resistencia, si el programa aconsegueix un 4,7% en realitat ja estarà sent més rendible que 4 estrellas, perquè el seu cost és 88.000 euros per capítol de 75 minuts.

Evidentment, les expectatives són més altes que això: a Broncano se li demana que assoleixi la mitjana de La1 –un 9,7% el 2023– i se li imposa un mínim del 7,5% per poder-se mantenir en la franja de l’access prime time que li fa la competència a El hormiguero. Si no s’arriben a aquests números, el seu destí probable és el late night.

Tot i que el cost de La resistencia sigui substancialment més baix que el de 4 estrellas –les ficcions són inherentment més cares que un programa de plató basat en converses– la sèrie va arribar a la graella sense tots els escarafalls i la guerra interna que ha desfermat involuntàriament Broncano. La inversió de 88.000 euros per episodi segueix sent important, si es compara amb altres programes d’estudi amb els quals La1 ha intentat fer pessigolles a El hormiguero.

Una de les apostes més decidides va ser Mapi, que costava 73.000 euros per un espai de 35 minuts. Presentat per Jandro i el personatge virtual que donava nom al programa, el seu pas per la graella va ser desastrós i tan sols va aconseguir un 6,6% de quota: cada punt d’audiència li costava 315 euros. Un altre fracàs va ser el de Javier Cárdenas, que va estar en antena durant dues temporades entre el 2016 i el 2018 amb el programa Hora punta, i va fer un 8,2% d’audiència (quan la mitjana del canal estava en el 10,5%), a banda de suscitar moltes crítiques pel que fa als continguts. Això sí, l’aposta era més modesta i la mitja hora de programa costava 38.000 euros. Això vol dir que el punt d’audiència li sortia aleshores a 116 euros. Per regla de tres, Broncano hauria de fer aleshores un 10,1% de quota de pantalla, si vol ser més rendible que Cárdenas.

Raquel Sánchez Silva també va provar fortuna contra Pablo Motos. Ho va fer amb l’espai Lo siguiente, entre l’octubre de 2018 i el març de 2019. Els resultats van ser magres: un 5,8% de quota de pantalla que en va precipitar la sortida sense ni tan sols acabar temporada. Mentrestant, Pablo Motos signava un 14,3%, més del doble. Aquest espai, de la productora Secuoya, tenia un cost de 39.000 euros per episodi.

La comparació més dura per a l’humorista de Jaén seria amb el programa Viaje al centro de la tele, ja que aquest és un espai de producció interna, elaborat amb els equips propis del canal públic. L’única despesa rellevant eren els 2.500 euros que cobrava per entrega l’actor i director Santiago Segura per posar la veu en off als muntatges de retalls televisius –a cost zero, per tant– que constituïen el gruix d’aquest espai. A més, la nostàlgia funcionava i Viaje al centro de la tele va fer bons resultats: un 9,8% de mitjana, per a un programa que ha estat en graella durant diferents tongades entre els anys 2015 i 2023.

Sense ombra a Motos

Més enllà de la competència que pugui fer-li La1, el programa de Pablo Motos ha estat també un killer d’espais a altres cadenes. I hi ha una certa paradoxa que Telecinco, la cadena que va introduir el concepte d’access prime time a Espanya –un programa curt de mitja hora entre el noticiari i la gran aposta de cada dia– no hagi pogut fer ombra a Antena 3 des que es va deixar prendre un format que molts obliden que va néixer sota el paraigua de la televisió de Berlusconi. L’últim exemple va ser Cuentos chinos, presentat per Jorge Javier Vázquez i de vida efímera: només deu programes, que van marcar un 7,1% amb tendència descendent.

De fet, Motos té el seu rival més consistent al mateix grup. Al segon canal d’Atresmendia, La Sexta, hi ha el que es podria considerar la veritable resistència: el programa El intermedio, presentat per El Gran Wyoming des del naixement d’aquesta cadena. Amb un 7,5% de quota aquesta última temporada, queda lluny dels resultats d’El hormiguero, però supera amb escreix la mitjana global de la cadena, que té una base d’espectadors menors. A més, tot i que queda lluny dels seus millors moments –un 12,7% a la temporada 2014/2015– ha aconseguit millorar respecte del 6,9% firmat el curs anterior.

A Cuatro, mentrestant, fan prou feina amb First dates, que ha aconseguit mantenir-se a la graella des del 2016. El 8,2% d’aquesta temporada, a més, és el seu segon millor resultat històric. I en el seu pitjor moment, la temporada 2020/2021 va fer un 5,9% amb el qual superava algunes de les provatures de TVE tot i tractar-se d’un segon canal (en aquest cas, de Mediaset).