Quim Masferrer: “Quan treballes amb persones de veritat rius, t’emociones i et sorprens”

La pickup taronja de Quim Masferrer ja està a punt per anar fins a Godall, un poble del Montsià de 713 habitants. Serà la primera destinació de la segona temporada d’ El foraster, que demà (22.35) torna a TV3.

Només fa tres mesos que us vau acomiadar i ja torneu!

Encara no s’havia acabat d’emetre la primera temporada i TV3 ja ens va dir que tenia ganes de continuar deixant el mínim espai possible entre la primera i la segona. Nosaltres gairebé hem empalmat, però això és bon senyal: vol dir que confien en el programa i que va funcionar bé.

El programa ha estat una revelació de la temporada. Us ho esperàveu?

Jo sempre que faig alguna cosa, a la tele, al teatre o on sigui, intento fer-ho amb el convenciment que estarà molt bé. Quan vam començar a gravar El foraster ja dèiem que l’estàvem fent grossa. El que estàvem vivint nosaltres, aquesta cosa tan humana, aquestes emocions, la generositat... només que n’arribés un 10%, allò havia de funcionar.

Al principi El foraster va rebre crítiques de gent que deia que anàveu als pobles a fer-ne mofa. És així?

Si fos així me n’enriuria de mi mateix, perquè jo sóc d’un poble de 700 habitants [Sant Feliu de Buixalleu]. Si a mi em proposen un programa en què l’enunciat és “te n’aniràs a enriure’t de la gent de poble”, jo no ho accepto! En general, aquests comentaris vénen d’entorns urbanites, que veuen els pobles com una reserva, però els de poble ens sabem defensar sols! En tot cas, si deixes evolucionar el programa ja veus que el que volem és fer territori i acostar-nos als pobles per la seva gent.

Però al programa hi ha humor!

El foraster planteja un exercici molt sa: enriure’ns de nosaltres mateixos. Però no és només això. Jo era humorista i ara em trobo en situacions que d’humor en tenen poc i que tenen més a veure amb l’emotivitat. Hi ha gent que comparteix amb nosaltres coses que potser no havia explicat mai, i que ni la gent del poble sabia, i això que als pobles se sap tot. Al monòleg veus gent que riu, però també que s’emociona.

Als pobles els agrada que hi aneu?

La quantitat de correus que rebem de municipis que ens demanen que hi anem és impressionant. Alguns diuen fins i tot la gent amb qui hauríem de parlar. I em sap greu veure la il·lusió que els faria i no poder anar-hi. Hi ha pobles que el dia que s’emet el programa queden tots al bar, com si fos un partit de Champions!

¿Realment és espontani el que passa a El foraster?

Abans de decidir anar a un poble hi enviem una localitzadora que mira si hi ha predisposició de l’ajuntament (que sempre n’hi ha) i fa de foraster sense càmera. Fa un informe de cada poble, proposa gent amb qui parlar i a partir d’aquí triem. Però quan hi arribes, l’atzar et descobreix mil coses i no fas cas de res. Intentem que El foraster agafi desprevingut el poble i trobi el seu dia a dia real, tot i que sabem que pot quedar desvirtuat des del moment que hi arriba l’equip de TV3.

Fullejant el llibre d’ El foraster, la sensació és que el programa t’ha aportat coses a nivell personal.

És que va més enllà d’una experiència laboral. Allò no és un plató, és un poble, i no són personatges, són persones. I quan treballes amb persones de veritat rius, t’emociones i et sorprens. M’agradaria tenir temps per anar a veure el Tomàs de la Vall Fosca o els pastors de Peramola. Depenem de la seva generositat, sense ells no hi hauria programa. Per Sant Jordi estava firmant llibres i va venir gent de tots els pobles a donar-me records. Això és emocionant.

¿És veritat que casaràs el Xurxo i la Vane, que es van prometre davant de les càmeres del programa?

Sí, l’11 de setembre. M’ho van demanar i vaig dir que sí. Es veu que volien que fos sorpresa, però ho vaig posar al llibre. Però d’anècdotes n’hi ha les que vulguis! El Miquelet i la Cinteta, els avis de Benifallet que ballaven el Para que no me olvides, diuen que la cançó s’ha convertit en l’himne del poble. Amb el Xano dels Muntells també hi tinc un vincle especial i m’explica que des que va sortir al programa la gent es vol fer fotos amb ell. I el Sidru de Tortellà està molt content perquè les dones del poble el feliciten perquè van veure que té la cuina molt neta. Com que és solter, es pensaven que tindria la casa feta una merda.

¿Alguna novetat per a la segona temporada?

Seguim amb el mateix mètode, però vam voler incloure-hi un poble de menys de cent habitants, Arsèguel. Només hi viuen 40 persones, i quan hi vam anar hi havia mercat a la Seu d’Urgell i no hi quedava ningú! I per començar anem a Godall. Ho vam fer coincidir amb el Carnaval per veure com ho celebren en un poble tan petit.

I al teu poble no hi aniràs?

L’opció ha sortit, però crec que no estaria bé, perquè deixaria de complir el primer requisit: ser foraster. A més, què faria? Parlar amb el meu pare? Ja en té, de coses per explicar, però seria estrany. Ara, si la direcció diu que s’ha de fer, doncs endavant!