Què hi ha rere les riotes sobre la 'NASA catalana'

BarcelonaHi ha riotes delatores. El conseller Jordi Puigneró ha anunciat que vol col·locar dos nanosatèl·lits de telecomunicacions de la Generalitat. Immediatament, l'espanyolisme s'ha llançat a escarnir la idea. És un mal endèmic: l'exploració i explotació de l'espai sempre topa amb la incomprensió dels que voldrien viure a la caverna per sempre. En aquest cas, el que molesta és que Catalunya pugui tenir una presència pròpia –el cosmos, al final, són unes aigües internacionals més– sense passar per Espanya. ʺ2021, una odissea catalana de l'espai: la NASA 'indepe' provoca burles, però també preocupaʺ, diu el titular d'El Español, cosa que evidencia que les mofes són l'expressió de fins a quin punt els cou la pretensió.

La majoria de mitjans ataquen amb el mateix argument: que gastar-se 18 milions d'euros en temps de covid és irresponsable. Però 18 milions d'euros són un 0,04% del total del pressupost. A més, una part substancial d'aquests diners seran ajuts europeus, de manera que l'impacte serà menor. Un dels titulars fins i tot parlava d'eurazos –de nou Mortadel·lo i Filemó– per mirar d'inflar l'impacte. En el cas d'El Español, es recolza en un article del Guardian que oposava nanosatèl·lits i covid. És a dir, la gimnàstica i la magnèsia. Després miraves qui signava l'article i veies que el corresponsal és col·laborador ocasional de Crónica Global o que ha presentat els dos llibres contraris a la immersió lingüística de Mercè Vilarrubias, i comences a lligar caps.

El més lamentable de tot plegat és que fan servir el covid com a pretext. És un instrument de la seva demagògia, perquè no he vist crítiques d'aquests mitjans a la despesa de l'Estat en, posem per cas, armes, casa reial o Institut Cervantes. Però, amb les conyes, s'estén un verí anticiència i antitecnologia contraproduent.