Què es pot veure en un televisor 4K

Per motius que no venen al cas, fa pocs dies em vaig passar unes quantes hores a l’aparcament d’un centre comercial. Em va impressionar la quantitat de televisors de gran format que sortien per la porta, en equilibri precari a sobre de carretons plens de brics de llet, bosses de patates i paquets de paper higiènic. La majoria eren aparells de 43 polzades o més, confirmant que la mida mitjana dels televisors venuts actualment a Espanya s’aproxima a les 49 polzades i que les estrelles d’aquí a finals d’any seran els aparells de 55 polzades, que ja representen un 20% de les vendes a l’Estat. Els consumidors estan renovant el televisor i es preveu que el mercat acabi l’any amb només un 1% de caiguda de les vendes respecte al 2016, en què es van disparar gràcies a la celebració de l’Eurocopa. A més, pràcticament tots els televisors que vaig veure sortir de la botiga cap a les cases pregonaven a l’embalatge la compatibilitat amb el contingut UHD -sigles d’Ultra Alta Definició-, el terme tècnic correcte per al que anomenem 4K perquè les imatges tenen una resolució de 3.840 x 2.160 píxels, que quadruplica la quantitat de punts d’imatge de les pantalles d’alta definició. S’estima que tres de cada deu televisors venuts aquí ja són compatibles amb 4K, i com que són més cars que els convencionals, el seu valor combinat ja suma la meitat del que les famílies espanyoles es gasten actualment en la seva pantalla més grossa.

Ara bé, que un televisor sigui compatible amb 4K no vol dir que totes les imatges s’hi vegin amb aquesta qualitat. Tots els aparells tenen alguna funció per ampliar les imatges de menys píxels -des dels 576 de la TDT fins als 1.080 de la HD- fins a omplir la pantalla, però només els models a partir d’un cert preu, posem per sobre dels 1.500 euros, ho aconsegueixen amb prou qualitat. L’única manera d’aprofitar la resolució 4K dels televisors nous és disposar de contingut que ho sigui, i per això té sentit repassar què poden veure actualment els compradors als seus aparells nous amb aquesta tecnologia.

A l’Estat només hi ha un canal de TDT que emeti amb resolució 4K: és de TVE i ho fa en proves, amb una programació diferent dels seus altres canals, formada bàsicament per documentals de natura i turisme rodats especialment per a l’ocasió que es van repetint sense seguir una graella estable i aprofitant l’espai de què disposen al seu múltiplex de difusió. A TV3 i els altres canals de la CCMA, que amb prou feines poden emetre en HD després de l’ultima reorganització d’espectre radioelèctric, disposen d’algunes càmeres compatibles amb 4K, però la resta de la cadena de producció no ho és i fins i tot les sèries més recents s’estan rodant només en HD. Si teniu antena parabòlica i el vostre receptor de satèl·lit és compatible amb 4K, al dial també trobareu diversos canals internacionals amb aquesta resolució.

Per internet i a la carta

La principal font gratuïta de contingut audiovisual amb resolució 4K és YouTube. Al portal de vídeos propietat de Google trobareu milers de vídeos per comprovar la qualitat d’imatge del vostre televisor nou. N’hi ha de natura, d’esports extrems, de visites a llocs turístics... El problema és que són força repetitius, i després del cinquè tràveling de la Sagrada Família o la desena panoràmica nocturna de Las Vegas ja vols veure alguna cosa amb més substància.

Aquí entren les plataformes de TV de pagament. Entre les operadores de telefonia, Vodafone és l’única que disposa de descodificador 4K i contingut compatible: dos partits de futbol per jornada i diversos canals de documentals i de cuina. Movistar, tot i que té els mateixos partits i ja produeix en 4K les sèries pròpies més recents de Movistar+ com Velvet Colección, encara no les difon amb aquesta qualitat perquè ha endarrerit la distribució del nou descodificador compatible amb 4K.

Els serveis independents de TV de pagament que tenen pel·lícules i sèries en 4K al catàleg són Netflix (només en la modalitat Premium, que admet quatre dispositius simultanis i acaba d’apujar la quota mensual fins als 13,99 euros), Rakuten TV (l’antic Wuaki) i Amazon Prime Video (gratuït per als clients Prime). Cal recordar que no tot el contingut disponible en aquestes plataformes té resolució 4K, només el que està indicat així. On no hi ha vídeos 4K és a HBO, Filmin ni al nouvingut SkyTV. Tampoc n’hi ha als serveis a la carta de cap de les cadenes de TV.

Per veure els serveis citats cal que el televisor disposi de l’aplicació corresponent. Els aparells més complets són els de Samsung, que en conjunt representen la segona plataforma de TV per internet d’Espanya, només per darrere de la de Movistar. Per això alguns canals hi són en exclusiva, com BeIN Connect, el canal de futbol de Mediapro, que ofereix dos partits en 4K per jornada, un d’ells en directe, i l’altre -el que emet Movistar+-, en diferit 24 hores després d’acabar la jornada. Si el vostre televisor no inclou l’aplicació que busqueu, podeu connectar-hi el nou adaptador Apple TV 4K, que també ofereix accés a la videoteca d’Apple, on trobareu les pel·lícules que hi hagueu comprat en format HD convertides de franc a resolució 4K. O bé enviar el vídeo des de l’aplicació mòbil al televisor si hi heu connectat un adaptador Chromecast Ultra de Google.

Blu-ray i videojocs

També comencen a aparèixer pel·lícules d’altíssima resolució en suport físic, tot i que el catàleg és escàs: dels 113.000 títols disponibles a Amazon en format Blu-ray, només 763 són en 4K. I cal tenir en compte que us caldrà un aparell reproductor específic; amb un lector normal les podreu veure, però només amb resolució HD. Els models compatibles amb 4K costen a partir de 250 euros.

Vist el preu dels lectors de Blu-ray 4K, és probable que us surti més a compte triar una consola de videojocs d’última generació. Són més cares, però a més de veure pel·lícules també podreu jugar en altíssima resolució als jocs que ho permetin, i que probablement són el contingut que impressiona més en un televisor 4K. El model més recent de Sony és la PS4 Pro, i el de Microsoft, la Xbox One X.