Què podem aprendre del fracàs de Circa

Aquesta setmana Matt Galligan ha matat el seu fill. Ha desconnectat Circa, una webapp de notícies per a mòbils de la qual molts dèiem que era el futur de la cosa. Galligan, amb Ben Huh i Arsenio Santos, va estrenar Circa al final del 2011. Era l’estrella de les aplicacions de notícies i va aixecar fins a 5,7 milions de dòlars en les rondes de finançament per a start-ups típiques de Silicon Valley.

Era tot novetats. Les més notables eren dues. La primera, que esmicolava les notícies en els seus àtoms informatius (declaracions, xifres, mapes, protagonistes, imatges, vídeos…) i les endreçava per al seu consum al mòbil -atenció: no dic “ràpid” sinó “mòbil”-. La segona, que permetia a l’usuari seleccionar una cobertura, t’advertia quan s’havia actualitzat i esborrava els àtoms desactualitzats o que ja havies llegit abans. Els temes que un usuari seguia sempre estaven a l’última. En aquesta escala i detall, tot això no ho feia ningú.

A sobre, Circa (que en llatí vol dir al voltant ) era contraintuïtiva: el principal filtre editorial eren éssers humans (els seus vint i escaig periodistes) i no una combinació d’algorismes informàtics basada a escodrinyar i combinar les rutines de navegació digital de l’usuari i els seus usos en xarxes socials.

Circa va matar el somni de la informació automàtica, per sort. Avui, moltes apps i webs fan servir el seu model -Yahoo News, posem per cas-. Però la resurrecció de les newsletters, els nous sistemes de notificació push i la potència i versatilitat de les xarxes socials -que són ara mateix l’autèntica portada dels mèdia- han deixat fora de combat el format editorial de Circa. Certament, però, el factor determinant de la fallida ha estat un altre. Circa va néixer amb càncer: no tenia un model de negoci, no sabia com faria els ingressos -publicitat, subscripcions, patrocini, Verkami…-. Tan ocupats com estaven a fer aquest altre periodisme atòmic, van oblidar que això és també una indústria. Imprescindible lliçó.