Els quatre reptes (més urgents) del nou consell de govern de la Corporació

TV3 i Catalunya Ràdio viuen moments difícils. Més enllà dels seus resultats d'audiència, en els últims anys han proliferat els problemes al voltant de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i això ha provocat una crisi multiorgànica que els nous membres del consell de govern hauran de resoldre. Tot i que els expedients que es trobaran sobre la taula són nombrosos i diversos, aquests són els quatre assumptes que tenen més números de marcar el seu mandat.

Endreçar la governança

El primer que haurà de fer el nou equip és... ser un equip. A diferència del pacte de renovació frustrat de fa tres anys, en què la majoria de membres tenien experiència en el món dels continguts, els perfils d'ara són més diversos. Només si hi ha cohesió funcionarà aquesta estructura de comandament, així que caldrà veure si els set integrants són capaços de superar els seus vincles amb els partits per treballar conjuntament. La primera prova de foc serà tirar endavant el concurs per escollir nous directors a TV3 i Catalunya Ràdio. I fer-ho sense ingerències o noms suggerits des dels partits que els han escollit a ells. La segona, deixar clara quines funcions tenen els directors, ja que en els últims sis anys han perdut atribucions, en favor d'un consell de govern que –en teoria– s'hauria de limitar a exercir l'administració de l'empresa, marcant les grans línies però sense entrar en la graella i els continguts.

Resoldre el debat de l'estructura

Des del 2010, la Corporació avança sense contracte programa i els quatre esborranys elaborats en aquest temps s'han estavellat contra el mur de les dinàmiques polítiques. Això ha condemnat l'ens a funcionar amb pressupostos anuals, la qual cosa li ha dificultat plantejar-se estratègies a llarg termini. Un dels projectes que fa temps que es reclama des de diversos àmbits és el de la reconversió d'una estructura dissenyada fa vora quaranta anys en una corporació adaptada al món digital i els nous hàbits de comunicació. La plantilla actual, d'unes 2.500 persones, fa que la major part de les despeses es dediqui a personal, la qual cosa escanya la possibilitat de comprar continguts externs. ERC, Junts i el PSC aposten per poder obrir la Corporació i repartir més joc, però remodelar l'estructura tan sols serà possible si es compleixen quatre factors: fer una proposta no traumàtica –altrament, serà difícil assumir-ne el cost polític–, establir consens entre els tres partits que impulsen la present candidatura al consell, treballar a mitjà termini i comptar amb una aportació de diners extraordinària adreçada a sufragar aquest trajecte. Sovint, el debat s'ha centrat en determinar quants treballadors fan falta, però caldrà estudiar, sobretot, quins són els perfils –demogràfics i professionals– que s'han de tenir a dins, per garantir les missions de servei públic. L'acord tripartit per la CCMA suggereix que els informatius són intocables però la resta és més susceptible de ser externalitzada.

Trencar el relat

TV3 i Catalunya Ràdio són víctima d'un relat polaritzador per part de l'espanyolisme polític i mediàtic. Tot i que està basat en l'exageració i la manipulació sistemàtica, la Corporació necessita identificar quina part de veritat hi ha en aquest greuge recurrent i trencar la noció que els mitjans de la Generalitat només s'adrecen a la meitat del país. Al mateix temps, creix el qüestionament també de qui considera que la ràdio i la televisió no tenen prou vocació nacional. Per resoldre aquesta pinça paradoxal, el nou consell ha de saber fer autocrítica i revisar, si s'escau, el llibre d'estil que marca els criteris editorials. El pacte a tres entre ERC, Junts i el PSC inclou revisar els mecanismes d'avaluació de l'acompliment de la missió de servei públic que té la Corporació, preguntant a la ciutadania. Tenint en compte la guerra de relats polítics, caldrà afinar molt el mètode, ja que la realitat i la percepció pública poden diferir per culpa de les campanyes mediàtiques recurrents.

Modernitzar-se i impulsar el Netflix català

TV3 i Catalunya Ràdio van néixer punteres tecnològicament, però presenten ara problemes d'obsolescència, derivats del fet de no haver pogut invertir per les constriccions econòmiques. El resultat és que la Corporació juga el partit de la digitalització amb una mà lligada a l'esquena. En l'era de les plataformes, es vol que l'ens sigui el pal de paller a partir del qual es construeixi una gran eina de difusió de l'audiovisual en català –incloent-hi totes les variants– a través de la xarxa. És el que, popularment, s'anomena el Netflix català i que també reclamen amb insistència les productores. La CCMA ha de convertir-se en una peça fonamental del hub audiovisual, perquè el país estigui situat al món, en una indústria que, a banda de la seva importància en la nova economia, resulta estratègica des d'un punt de vista cultural.