Els quatre representants més estrafolaris d'Eurovisió 2022

BarcelonaÉs un clàssic d'Eurovisió: cada any hi ha un o més representants friquis que generen conversa i multitud de mems. Presentar una proposta curiosa no és sinònim d'obtenir mals resultats a Eurovisió, més aviat al contrari, i és probable que algunes de les opcions més estrafolàries d'enguany quedin a dalt de tot del rànquing del festival, com ara Romania. Espanya també ha participat alguna vegada en aquesta tradició, com quan va enviar Rodolfo Chikilicuatre, la paròdia parida per El Terrat. Enguany, la quota de cantants estrafolaris és més baixa de l'habitual, però també se'n troben. En fem un repàs.

Els Subwoolfer es defineixen a la pàgina web oficial d'Eurovisió com "la banda més gran de la galàxia". Els integrants del grup són dos cantants que sempre van vestits de llops de color groc i un DJ astronauta que també va cobert amb un mono de color groc, inclòs el cap. La identitat de qui hi ha sota les disfresses és un misteri que els protagonistes intenten preservar optant per no parlar a les entrevistes i respondre a les preguntes dels periodistes amb gestos que un acompanyant tradueix. Tot i aquesta parafernàlia, la seva cançó, Give that wolf a banana, que va acompanyada d'una coreografia fàcilment imitable, té bones perspectives en el concurs.

La posada en escena de Sèrbia serà una de les més curioses del festival: la cantant Konstrakta apareixerà a l'escenari asseguda en una cadira i davant seu hi haurà una palangana com les que feien servir antigament per rentar-se. A més, l'envoltaran cinc persones vestides de negre i amb tovalloles blanques al voltant del coll. La cançó de Konstrakta es diu In corpore sano, és una oda a la salut i també al cabell de Meghan Markle, la duquessa de Sussex. De fet, un dels versos diu: "Quin és el secret del cabell saludable de Meghan Markle? Quin és? Crec que és la hidratació profunda". En realitat, el tema és una crítica al sistema sanitari serbi, que no dona cobertura pública a cantants i artistes. Altres versos de la cançó diuen: "No tinc targeta sanitària / Com haurien de monitorejar-me? (en nom de la salut) / Com haurien de cuidar-me? (en nom de la salut) / No em veus, aquesta és la màgia (en nom de la salut) / Una artista pot estar sana".

El castellà no només se sentirà a la cançó d'Espanya, també apareixerà en la de Romania, que porta per títol Llámame i barreja anglès i espanyol. WRS, el representant de Romania, va començar la seva carrera com a ballarí, treballant en programes de televisió com Romania's got talent i The voice of Romania. Potser per això el ball és fonamental en la seva actuació, en la qual fa diversos moviments que recorden el flamenc. La tornada de la cançó és enganxosa –podria ser ferma candidata a cançó de l'estiu–. És impossible no sentir-la i no acabar cantant "Hola, mi bebé, bebé / llámame, llámame". En la seva actuació a la semifinal, WRS va demostrar que els eurofans embogeixen amb ell.

La proposta d'Estònia és singular perquè no encaixa gaire en el to habitualment festiu d'Eurovisió. El cantant Stefan apareix a l'escenari amb la seva guitarra i amb un look modernitzat de cowboy. El videoclip oficial de la cançó, que es diu Hope, es va rodar a Almeria, al desert de Tabernas, un escenari natural on s'han rodat més de 300 pel·lícules des dels anys 50.