A cinc bandes: quatre preguntes per als cinc presentadors de ‘La Marató’

Hem traslladat quatre preguntes als cinc presentadors de 'La Marató' d'aquest any marcat per la pandèmia. Són les següents: 1) Quin aspecte del coronavirus li preocupa més? 2) Què hem fet bé com a societat, a l’hora de gestionar la pandèmia? 3) On podem millorar? 4) Completi la frase: “Les vacunes...”?

Roger Escapa

Roger Escapa1) Més enllà de les morts, em preocupa com ha quedat de tocada la salut mental de la societat en general, especialment després de totes les renúncies que hem hagut de fer aquest últim any.

2) Crec que la societat ha sigut la primera que ha assumit els sacrificis que les autoritats ens han demanat. La resposta col·lectiva ha sigut impecable. Era impensable dibuixar un panorama desolador com aquest i l’esperit solidari ha tornat a aflorar.

3) Crec que en moltes ocasions les autoritats polítiques no han estat a l’altura del que s’hauria d’esperar per part de qui comanda l’administració. És inevitable cometre errors en la gestió d’una pandèmia com aquesta. Però sí que podem exigir als que manen que ens tractin com a adults i que expliquin les coses sense eufemismes. La situació és tan excepcional que tots ho hauríem entès.

4) Les vacunes permetran que recuperem una vida que s’assemblarà força a l’anterior.

Laura Rosel

Laura Rosel1) El virus continua fent estralls. Però el més preocupant són les seqüeles i els casos persistents, que estan aflorant tot just ara, quan encara no hem ni començat a vacunar. Serà la gran batalla després de la vacunació.

2) Ens hem demostrat que som capaços de cuidar-nos els uns als altres, col·lectivament, no només a escala familiar i domèstica. El confinament total del març i l’abril va ser una gran demostració de solidaritat. Ara, encara que no estiguem confinats, estem limitant l’activitat, també, amb la mascareta, entre altres coses. Reneguem, esclar. I estem fatigats. Hi tenim dret! Però ho estem fent.

3) Hem de ser més exigents amb els nostres governants: volem indicacions més clares, transparència en les dades i referents científics clars. Potser ens cal una mica més de consciència que tot és i serà diferent, però no de manera puntual. Ens falta acceptar que tot ha canviat.

4) Les vacunes... seran un èxit col·lectiu.

Mònica Terribas

Mònica Terribas1) Em preocupen les conseqüències neurològiques i físiques. I la incertesa i aleatorietat amb què actua el virus, que fa que la recerca sigui més important que mai. No en sabem prou i ens pot tornar a passar.

2) Vam reaccionar amb disciplina en la primera onada. Això ho vam fer bé. Però després, l’esgotament i les derivades socioeconòmiques de la crisi han fet de palanca perillosa en sentit contrari.

3) Prendre decisions en situacions crítiques no és senzill i menys encara en institucions amb lideratges en lluita, però crec que podríem haver-nos posat en la pell de les famílies que han perdut familiars i, per respecte a elles, ser taxatius en les mesures, que afecten els que estem vius, greument, però que poden estalviar més pèrdues.

4) Les vacunes no són del tot la solució, però seran oxigen. Perquè un nou virus o una mutació del virus exigiria noves vacunes i, per tant, la recerca és fonamental per prevenir altres pandèmies.

Raquel Sans

Raquel Sans1) Les seqüeles que deixa en alguns pacients i el desconeixement que encara hi ha sobre la seva perdurabilitat, tractament i sobre el perquè sorgeixen. És a dir, no sembla haver-hi una relació lògica o directa entre haver passat el covid greu i tenir seqüeles.

2) Segurament adaptar-nos a les seves exigències i aprendre noves rutines: dur mascareta, rentar-nos les mans sovint, intentar mantenir distància física...

3) En tenir més consciència de la gravetat del virus, en tenir més consciència que certes actituds no són adequades encara que no estiguin prohibides. Algunes imatges fan mal. Si tornem a col·lapsar els hospitals tots hi sortim perdent, no només haurem de patir pels malalts de coronavirus sinó que endarrerim la detecció i tractament de tot allò que no és covid. I no oblidem tampoc les gravíssimes conseqüències econòmiques d’aquesta crisi.

4) Les vacunes haurien de permetre que puguem tornar a abraçar-nos i compartir.

Jordi Basté

Jordi Basté1) Em preocupa que tenim la vacuna. Contradictori, no? Però és que la por que tenim tots plegats és que ens relaxem. Això són dues punxades, amb un temps entre una i l’altra... Ens hem relaxat les últimes setmanes i ara en paguem les conseqüències.

2) Molts diran que és l’any dels avis. Però també és l’any que hem descobert que som una societat solidària. Si ens diuen que tanquem, tanquem. La veritat és que, en general, hem estat molt més solidaris del que es podria esperar d’un país llatí com som.

3) En el relaxament. Després de tres mesos tancats vam sortir com a llebrers. M’agradaria pensar que hem après la lliçó de no fer les coses en estampida i que sabrem sortir més a poc a poc. Hem d’aprendre a comptar fins a deu.

4) Les vacunes són un ajut de tota la societat. Si a mi em permetessin punxar-me el primer, ho faria. I si he de ser l’últim, ho faré. Però segur que si els metges em diuen “Vacuna’t”, jo em vacunaré. Sense dubtar-ho.