À Punt trenca rècords d’audiència mentre Mazón maniobra per tenir més poder a l'ens
La cadena s'espolsa el precedent de l'accident de metro a Canal 9 i no consigna ingerències informatives de la Generalitat Valenciana
BarcelonaQuan va acabar el 2023, la televisió pública valenciana À Punt tenia poc a celebrar. Tancava l’any amb un 3,0% d’audiència, una dècima menys que l’any anterior. El descens certament era lleu, però el canal apareixia en última posició al rànquing de les autonòmiques, ben lluny de resultats com les televisions de Catalunya, Galícia o l’Aragó, on superaven el 10%. Aquesta situació s’ha capgirat els últims dies, en què els efectes de la DANA han catapultat el canal als seus millors resultats de quota de pantalla. Proximitat, valors de televisió pública i una actitud crítica amb la gestió del president valencià Carlos Mazón –que maniobra per poder tenir més poder en el si de l'ens– han estat les claus del que podria convertir-se en punt d’inflexió d’una marca que fins ara no havia arribat a alçar el vol.
Les perspectives per a aquest 2024 no eren especialment falagueres. Fins al 4 de novembre, À Punt marcava només un 2,5% de quota de pantalla, per a una audiència mitjana de 15.000 espectadors. L’arribada de la DANA va impulsar les audiències fins a un 12,3% el 29 d’octubre, i fins a un 13,5% l’endemà, la qual cosa es va traduir en els dos millors registres històrics de la televisió. I els bons registres han continuat un cop la situació crítica s’ha superat però el País Valencià ha d’enfrontar-se a les tasques de rescat i de gestió dels danys. En l’última setmana, el canal ha oscil·lat entre el 4,6% i el 12,2% de quota de pantalla. Si mirem des del 28 d’octubre, el canal ha fet de mitjana un 8,5% i això el col·loca en quarta posició, per darrere de La1 (13,3%), Antena 3 (12,7%) i Telecinco (8,7%), i per davant de La Sexta (8,2%) i Cuatro (5,4%).
La cobertura que està fent À Punt del desastre natural contrasta del tot amb la que va fer la seva antecessora, Canal 9, quan va haver-hi l’accident del metro de València, el 2006. En aquella ocasió, la televisió estava fortament controlada pel govern i els informatius van tendir a minimitzar tant com van poder un cas que va deixar 43 morts. En el moment que es va clausurar Canal 9, els treballadors van prendre control de les emissions i van disculpar-se: “Canal 9 va tenir una actitud indigna per a una televisió pública, que havia de ser al costat dels seus ciutadans. Les ordres per silenciar aquelles veus, per no entrar a la investigació, per callar moltes coses, van sortir del despatx del Palau de la Generalitat”, van dir.
El desprestigi i l’ofec econòmic van provocar que un canal que el 2006 marcava un gens menyspreable 14,3% passés a tenir tan sols un 3,7% de seguiment l’any 2013, el del seu desmantellament, fruit també d’un ofec econòmic aplicat pel govern d’Alberto Fabra.
En aquest sentit, un dels clips que més ha circulat en xarxes és el que mostra a Victòria Rosselló, cap de meteorologia de la cadena, comentant en antena la lentitud de l’executiu de Mazón a l’hora de donar l’alarma general: “Sabent-ho com ho sabien, no van ser capaços de fer arribar a la població el risc que hi havia”. I afegia: “A les tres, i al llarg de tot el matí, tant en xarxes com a l’espai del temps vam estar dient que no s’havia de sortir de casa. I l’alarma general es va donar a les 8”.
En guerra pel finançament
Per calibrar justament els resultats d’audiència d’À Punt caldria ponderar el seu pressupost amb la de la resta de televisions. Amb 84 milions d’euros d’aportació de la Generalitat, és una xifra notablement inferior a les dels canals autonòmics líders com TV3 (330 milions), la gallega TVG (119) però superior als 50 milions amb què Aragón TV assoleix el seu notable resultat.
Amb tot, l’arribada de PP i Vox al govern valencià va fer témer una desarticulació progressiva d’aquest mitjà públic. Al capdavall, la representant de la formació d’ultradreta a les Corts valencianes, María Llanos Massó, ironitzava en un tuit que la televisió s’hauria de dir “À punt... de tancar”. I, en una altra piulada, el grup parlamentari citava els serveis informatius de la cadena i aprofitava per amenaçar-los: “Aprofiteu el que us queda en el convent, que anem a tancar-vos”.
Mazón, però, no va assumir l’exigència de Vox i la sortida dels d’Abascal del govern, al juliol, ha acabat d’allunyar el fantasma de la clausura. El president valencià, per contra, ha centrat la seva estratègia a impulsar mesures que modifiquen el model de l’ens, ni que sigui per evitar un desmantellament com el de Canal 9, amb el soroll mediàtic que va generar. Però, mentre això arriba, l’anterior govern va deixar lligat un model de finançament i un contracte programa que garantia una certa estabilitat de la cadena, ja que fixa un mínim del 0,3% del pressupost de la Generalitat com a aportació pública als mitjans (i un màxim del 0,6%). Els 84 milions atorgats el 2024 suposen complir, ni que sigui pel mínim, aquesta exigència legal.
Això sí, la nova llei que es prepara inclou provisions que li asseguren més capacitat d'influència. Per començar, l'actual Consell Rector (on hi ha representats diversos sectors de la societat civil) deixarà pas a un Consell d'Administració a l'ús, on només hi haurà partits polítics i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, també controlada pel PP. Es canvia també el sistema de majories per nomenar els responsables de l'ens, de manera que només faci falta majoria absoluta i això faculta els populars a designar els consellers sense haver-los de pactar amb l'oposició. I, a més, s'eliminen, les referències a la protecció del valencià.
La cobertura de la DANA ha mobilitzat tota l’estructura, però també l’ha tensionat: “En moments així és quan resulta més palès que les nostres possibilitats són limitades perquè també ho és el nostre pressupost, un problema que arrosseguem des de la mateixa creació de l’ens”, detalla a l’ARA el Consell d'Informatius que representa els periodistes de la casa. “I, tot i això, s’ha arribat a desenes d’escenaris, s’ha parlat amb centenars d’afectats, s’ha actuat com a mitjà oficial de servei públic per a les comunicacions institucionals, s’ha entrevistat desenes d’especialistes i s’ha lluitat contra totes les dificultats que una cobertura com aquesta comporta”.
Preguntats sobre possibles ingerències des del govern, el Consell assegura que “no té constància que s’hagi transmès cap consigna, instrucció, veto o prohibició a l’hora de fer les cobertures. Si els estaments directius n’han rebut alguna, no s’ha transmès al personal que elabora els informatius, almenys fins al moment d’escriure aquestes línies”. Això ha permès, doncs, treballar “amb moltes dificultats però amb llibertat”. I afegeixen: “Pensem que, considerant l’historial dels mitjans públics valencians, això és més que destacable”.