Un any després de l’inici d’emissions, la reciprocitat amb TV3 no ha avançat ni un mil·límetre. De fet, fins i tot, podria haver retrocedit, ja que si ara fa dotze mesos el Consell obria la porta a una solució transitòria basada en la comprensió del senyal, igual que s’aplica a les Balears, aquesta setmana el secretari de Comunicació de la Generalitat Valenciana, José María Vidal, ha assegurat a l’ARA que el PSPV, Compromís i Podem només compliran la seva promesa electoral del 2015 si el govern espanyol concedeix el segon múltiplex. “Estem pendents del nou pla tècnic estatal vinculat al 5G. Tot depèn de si ens el concedeixen, i no sabem què passarà”.
À Punt compleix un any sense alçar el vol
La televisió assoleix una audiència del 2,2% i el govern valencià qüestiona la gestió d’Empar Marco
València“Esta entrevista on es vorà? En À Punt. Quin canal és eixe? L’antic Canal 9”. Aquesta conversa, que molts redactors de la nova radiotelevisió pública valenciana encara mantenen quan han d’entrevistar alguna persona a peu de carrer i que, fins i tot, programes com el magazín À Punt Directe no han dubtat en visibilitzar, resumeix la situació que la cadena arrossega quan aquest dilluns es compleix un any de l’inici de les emissions de televisió. L’aniversari arriba amb la satisfacció “d’haver recuperat el servei públic”, com remarquen des de la direcció de la corporació, però també amb nombroses dificultats: l’audiència és encara reduïda, l’esforç per cobrir dues campanyes electorals ha consumit una part substancial d’un finançament ja prou ajustat i, a més, la direcció se sap qüestionada pel govern valencià.
I és que placidesa no és, ni de bon tros, el substantiu amb què descriure la realitat de la cadena atès que fins i tot la cap de l'empresa pública està qüestionada pel govern. Tal com ha pogut confirmar l’ARA, a Presidència de la Generalitat consideren que el model fixat per Empar Marco està limitant el creixement del canal i, a més, trasllada un missatge massa valencianista que beneficia Compromís, una coalició que, tot i que menys bel·ligerant que el seu soci al Consell, tampoc dona suport a la gestió de Marco -encara que no farà cap moviment per substituir-la-. No és tan clara l’actuació dels socialistes, que podrien aprofitar l’informe d’avaluació de la directora general que es publicarà a finals de juny per intentar fer-la dimitir o que el consell rector de la corporació la destitueixi.
Creixement massa lent
A hores d’ara, el principal problema d’À Punt és que la quota de pantalla creix, però a poc a poc. Al maig va ser d’un 2,2%, segons dades de la consultora Barlovento, un resultat que hauria estat més reduït si no hagués coincidit amb la celebració de la campanya electoral de les municipals i europees i de les retransmissions vinculades a la victòria del València a la Copa del Rei, els dos moments de més seguiment del mes, quan la cadena va assolir el seu rècord, amb una audiència del 19,2%.
Tot i que la quota de pantalla augmenta -al desembre era de l’1,4%-, el problema són les expectatives. El contracte programa signat entre el govern valencià i la cadena determinava que per al primer any d’emissió calia assolir la mitjana de les televisions autonòmiques de recent creació i ponderar el resultat en funció del pressupost per habitant de cada cadena. Una fórmula que segons À Punt té com a resultat una audiència de l’1,9% i que, per tant, es podria parlar de repte superat. El que no revelen des de la cadena és com han obtingut la xifra i quin és el marge de “ponderació” introduït en l’operació, perquè si es tenen en compte les quotes de les televisions murciana, aragonesa, canària i balear, les més recents, la mitjana és del 5,1%.
Per determinar l’assoliment o no dels objectius del contracte programa és clau el finançament de la corporació, ja que amb una despesa d’11,08 euros a l’any per ciutadà, À Punt és la segona autonòmica més barata de l’Estat darrere de la madrilenya, amb 10,79 euros, segons dades difoses per la radiotelevisió valenciana. Ho saben bé des de la direcció del canal, que, quan a l’octubre el govern valencià els va denegar l’augment de 55 a 69 milions que havien sol·licitat, van reiterar que els recursos de l’ens eren massa limitats. “Si ens quedem en 55 milions, hi ha coses que haurem de retallar, és evident. No es poden fer tantes coses”, va advertir Marco, que automàticament va rebre la resposta del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig: “En aquests moments el que s’ha de fer és gestionar adequadament els recursos existents”.
Restriccions amb efectes
El cert és que, passat l’esforç de la cobertura electoral, les restriccions anunciades per Marco han arribat. S’ha eliminat l’informatiu matinal de la televisió, que s’ha substituït per la retransmissió del radiofònic; s’ha anunciat la supressió a partir del 28 de juny del magazín matinal i la reducció del vespertí. A més, la cadena prepara la reposició de sèries de l’antic Canal 9 per completar la graella durant l’estiu.
La reducció de la programació informativa en un mes de juny, especialment quan s’estan duent a terme les negociacions per conformar el nou govern, no ha agradat a la Unió de Periodistes Valencians. La seva presidenta, Noa de la Torre, ha qualificat la mesura de “gens positiva, sobretot quan l’aposta pels serveis informatius és un dels principals objectius que marca la llei de creació i el contracte programa”. Segons De la Torre, “el finançament que rep de l’administració no pot ser una excusa”.
També s’ha queixat aquesta setmana la Mesa Sectorial de l’Audiovisual Valencià, que dilluns va fer públic un comunicat on manifestava la seva “preocupació per l’evident disminució de l’activitat del sector audiovisual des del desembre”. “La manca de comunicació amb la direcció d’À Punt, el desconeixement tant dels seus plans d’acció a curt i mitjà termini com del futur dels centenars de formats presentats per les productores, la contractació abusiva de continguts i serveis amb productores de fora del País Valencià i l’externalització de serveis estratègics generen inquietud entre els col·lectius que integren el sector audiovisual valencià”, concloïa una nota que resumeix la intranquil·litat que plana sobre la cadena.