Dijous a la tarda el Planta baixa, en ple tsunami per la cançó de Shakira llançant punyals contra Gerard Piqué, la presentadora, Agnès Marquès, va anunciar una pausa. Abans, va fer saber als espectadors que després de la publicitat parlarien de Carles Puigdemont “després de saber que la justícia espanyola ja no el reclama per sedició”. Després d’un “Tornem de seguida”, realització va tancar el pla sobre la fotografia de Puigdemont a la pantalla del plató i, de sobte, es va sentir la cançó més paradigmàtica de la rancúnia fruit del desamor: “Rata inmunda, animal rastrero, escoria de la vida, adefesio mal hecho. Infrahumano, espectro del infierno, maldita sabandija...” Era el tema Rata de dos patas de Paquita la del Barrio. Fruit de la lògica més elemental de la capacitat associativa que tenim els humans, imatge i so van fusionar-se donant un nou significat a l’escena. La lletra feridora semblava dirigida a Puigdemont i el missatge agafava una dimensió política contundent i inesperada. Una catàstrofe en una televisió pública que ha de tenir una cura extrema en aquest sentit. Tornant de publicitat, Agnès Marquès ho va resoldre de la millor manera que podia. Va agafar el toro per les banyes al costat d’Òscar Broc i va exposar amb molta naturalitat el que havia passat: “Ha sigut una mala coincidència”. Va explicar que aquella tarda, amb motiu de la cançó de Shakira, havien decidit posar, al llarg de tot el programa, temes musicals vinculats amb el despit. Per aquella pausa s’havia triat a l’atzar Rata de dos patas sense pretendre relacionar-ho amb el tema que s’anunciava. Marquès va apel·lar al gran clàssic de “les coses del directe”, quan a equips de televisió tan grans se’ls escapa algun detall i es va excusar: “No ens ha agradat que passés”. Un error desafortunat, fruit de la conjuntura temàtica del dia, amb resultats explosius. TV3 ha eliminat aquesta edició del Planta baixa de la web per evitar-ne la viralització. Potser una decisió dràstica per només una badada. Sens dubte, formarà part de les ficades de pota històriques –i més còmiques– de la cadena. És el que té no ser un país normal. Que fins i tot les relliscades més hilarants agafen tints conspiranoics i melodramàtics que no ens permeten riure en pau.
Susanna Griso també patina
Divendres al matí qui va cometre l’errada còmica i monumental va ser Espejo público, a Antena 3. Un dels col·laboradors repassava davant d’un gràfic el canvi en les condemnes dels líders del Procés. Hi havia les fotos de Rull, Forn, Forcadell, Cuixart... i la de Jordi Sànchez. Però es van confondre. Van posar la imatge del Jordi Sánchez actor, l’entranyable Lopes de Plats bruts, el Recio de La que se avecina, en comptes de la del Jordi Sànchez expresident de l’ANC. Pocs minuts després, Susanna Griso corregia l’error de grafisme i demanava disculpes. Una altra vegada, una espifiada majúscula amb un rerefons més divertit que polític, tot i que deixa entreveure com els que construeixen el relat de l’independentisme a Espejo público massa sovint no en tenen ni idea del que tenen entre mans.
