PS5 i Xbox X, les últimes videoconsoles que compraràs

BarcelonaLes consoles que Sony i Microsoft acaben de treure al mercat augmenten les possibilitats d’entreteniment que els aficionats als videojocs ja tenien. Per als que juguen sense sortir de casa, aquesta nova generació de consoles de sobretaula supera clarament en prestacions, preu i comoditat la majoria de PC i portàtils que existeixen i que sovint s’aprofiten també per jugar. Evidentment, els terminals mòbils, siguin un smartphone o una consola portàtil, continuaran tenint molts jugadors, però la pandèmia està fent que s’utilitzin molt més els equips de sobretaula.

Ja fa set anys –finals del 2013– que Microsoft i Sony van treure els models anteriors respectius, la Xbox One i la PS4. Les que ara surten a la venda, la Xbox Series X i la PS5, són molt superiors des de tots els punts de vista, malgrat que no suposen un canvi radical pel que fa a les possibilitats que oferien les existents, que ja tenien la possibilitat de jugar en línia. Les dues noves consoles costen el mateix, 500 euros, però donen accés a jocs més sofisticats i rics en imatge i so, perquè contenen una maquinària molt més potent i són molt silencioses i ràpides.

Les dues consoles seran un èxit: gràcies a una calculada escassetat en el llançament costa trobar-les, i en algun cas ja hi ha un pròsper mercat de revenda a preus exagerats. És previsible que Sony vengui més consoles que Microsoft, perquè el fabricant japonès –amb més de 500 milions d’aparells venuts, només per darrere dels 750 milions de Nintendo– té una base d’usuaris molt més àmplia que la companyia nord-americana –aquesta porta venudes menys de 150 milions de Xbox– i disposa d’un catàleg de videojocs més extens, que ara s’ha ampliat considerablement. Tot i això, la Xbox Series X està més preparada per al futur i per jugar tant amb videojocs en disc com en línia i amb altres plataformes de jocs en xarxa com Google Stadia, Amazon Luna o qualsevol servei de videojocs al núvol que vingui. A més, per una quota mensual es pot estar subscrit a Game Pass, que permet accedir a tot el catàleg de videojocs de Microsoft sense haver de comprar-los.

En matèria de característiques tècniques, la PS5 i la Xbox Series X són molt similars i superen la gran majoria d'ordinadors de sobretaula o portàtils existents. Totes dues tenen un processador i una targeta gràfica de AMD semblants, encara que fets a mida; 16 gigabytes (GB) de memòria interna, i un disc d’estat sòlid, de 1.000 GB en el cas de Microsoft i de 825 GB en el de Sony, a més de lectors Blu-ray 4K. També en els dos casos existeixen variants amb prestacions reduïdes: per 400 euros es pot comprar la PS5 Digital Edition, sense lector òptic i amb disc dur, mentre que per 300 euros hi ha la Xbox Series S, més compacta, també sense lector òptic i amb disc d’estat sòlid de 512 GB.

Centres d'entreteniment multimèdia

Que quedi clar que si un no és gaire aficionat als videojocs pot passar perfectament amb un ordinador o fins i tot jugar directament des del televisor connectat amb alguna de les diverses plataformes que serveixen els videojocs en streaming. També es pot fer servir una consola portàtil o l'smartphone, però està clar que l’experiència no serà la mateixa. A més, les dues noves consoles són veritables centres d’entreteniment multimèdia, que poden servir qualsevol contingut d’altres plataformes i proporcionen una imatge i un so de gran qualitat. Cal, naturalment, un televisor amb una bona pantalla a joc, o bé un monitor d’ordinador i altaveus.

És probable que aquestes siguin les últimes consoles de videojocs de sobretaula que apareguin al mercat. Entre les capacitats de processament a distància que ofereix el núvol i les noves xarxes dedicades i 5G que aniran apareixent en els pròxims anys i que ens posaran a l’abast qualsevol contingut de manera pràcticament instantània, no caldrà tenir maquinària dedicada tan sofisticada a casa. De tota manera, com passa amb els llibres en paper, molt usuaris voldran posseir físicament alguns videojocs preferits, sense haver de connectar-se, encara que en pocs anys seran una ínfima minoria. En tot cas, disposar d’una consola sempre permetrà llegir els videojocs antics.

La tendència previsible per als pròxims anys és que tots els videojocs siguin multiplataforma, accessibles des de diferents dispositius, siguin fixos o mòbils, i des de qualsevol lloc. Això farà que la distinció que encara hi ha avui dia entre els videojocs disponibles a través d’una consola de determinat fabricant –que alhora dona accés a un catàleg relativament limitat– i els que són accessibles via una aplicació mòbil o en streaming –sigui de pagament puntual, mitjançant subscripció o en obert–, sigui cada vegada més reduïda. Les vies d’accés seran múltiples i totes senzilles d’utilitzar. Sempre caldrà, de tota manera, disposar d’una pantalla o d’un sistema de projecció de les imatges: planes, virtuals o de realitat augmentada, i també d’un comandament per jugar amb comoditat.

Aquesta multiplicitat d’accés i de continguts vindrà segur. Però ara estem acabant el 2020 i la realitat és que cada plataforma, cada ecosistema i cada posseïdor de drets de continguts de videojocs defensa els seus interessos i no els cedeix fàcilment, ni encara menys gratuïtament. Com a mínim, estarà disponible a canvi de publicitat. I encara passa sovint que no pots accedir a aquell joc, pel·lícula o contingut que tens ganes de veure o que algú t’ha recomanat, sigui perquè no estàs subscrit o perquè el trobes molt car.

En el futur podrem disposar de tot tipus de serveis multimèdia, siguin videojocs o altres tipus de contingut, i el maquinari –entenent com a tal el dispositiu d’accés– serà cada vegada més irrellevant. Però també és evident que, si es volen coses més a la carta i exclusives, caldrà abonar-se a llocs determinats, més especialitzats. Un responsable de la divisió de consoles de Microsoft va dir fa poc que la companyia aspirava a ser “el Netflix dels videojocs”, entenent Netflix com una plataforma molt àmplia i variada. Convé recordar, això sí, que Netflix va començar venent cintes de vídeo per correspondència.