Un dels motius pels quals cal desconfiar dels negacionistes és que situen la prova de càrrega en les espatlles equivocades. Fa un parell de mesos es va descobrir el cos sense vida de l'activista antivacunes Brandy Vaughan. En un article d'un any enrere, havia escrit que se sentia amenaçada i que si li passava alguna cosa, havia de ser intencionada perquè gaudia de bona salut. Això ha donat peu a especulacions més o menys pel·liculesques sobre si la sempre malèfica indústria farmacèutica es va venjar de qui havia treballat per a Merck i n'havia explicat els aspectes menys afalagadors. Però resulta que l'oficina del xèrif de Santa Barbara ha volgut deixar clar que, després de practicar-li una primera autòpsia, no observen cap símptoma de violència i atribueixen la mort a causes naturals. El veredicte no és definitiu, perquè van encarregar un informe de toxicologia que hauria d'arribar els pròxims dies, però abans d'acusar en titulars les farmacèutiques –com han fet molts mitjans del ram de la pseudociència– caldria tenir alguna cosa més sòlida que una divagació de la difunta, escrita mesos enrere.
A Espanya, una de les publicacions que s'ha apuntat al carro és Discovery Salud, dirigida per José Antonio Campoy, un metge que es nega a posar-se la mascareta i que diu que la pandèmia "no existeix" i "és una estafa". La seva publicació nega també, per exemple, l'eficàcia de la quimioteràpia, creu que el canvi climàtic és una farsa i l'Ebola, una altra ensarronada. I, per descomptat, el 4G és dolent i el 5G encara pitjor. És a dir: tot el pack conspiranoic.
Si, finalment, es descobreix que la mort de Vaughan no va obeir causes naturals, em comprometo a consignar-ho en aquesta columna. ¿Farà el mateix Discovery Salud i les revistes similars que s'alimenten d'aquestes sospites pendents sempre de demostrar?