Les propostes digitals dels partits per al 12-M
Els programes electorals de les candidatures al Parlament reiteren els grans temes de la convocatòria anterior, tot i que apareixen nous àmbits com la creació i retenció de talent, les energies renovables, la ciberseguretat i la intel·ligència artificial
Els partits polítics que aspiren a governar o a tenir una presència rellevant al Parlament de Catalunya que sorgeixi de les eleccions del diumenge 12 de maig estan d’acord que cal reforçar la posició industrial de Catalunya dins l’estat espanyol, així com millorar la prestació dels serveis digitals, que no siguin només tràmits, perquè són absolutament claus per millorar la competitivitat i el benestar dels ciutadans del país. Però més enllà d’aquests objectius genèrics que no es discuteixen, els programes electorals de les diverses candidatures no contenen gaire concreció en matèria de política tecnològica, fora de reforçar les apostes fetes fins ara. Hem repassat les propostes publicades i les intervencions de diversos portaveus en el debat sectorial del dimarts 30 organitzat pel Cercle Tecnològic, el COEINF, Sinergia i Telecos.cat.
Tant el PSC com Junts formulen molts objectius en aquest camp i prometen millorar molts aspectes ja engegats, mentre que ERC diu que s’ha fet molt en els últims anys i encara caldrà fer més si pot continuar governant. Com que tot indica que no hi haurà una majoria clara al Parlament, els partits amb més representació semblen orientats a cercar un consens ampli en molts temes, particularment en l’industrial i el tecnològic.
Un àmbit en què totes les candidatures semblen d’acord és aprofitar al màxim la infraestructura de telecomunicacions que el país ja té i, en tot cas, desplegar-la més en les zones aïllades. ERC proposa subvencionar la fibra òptica per a les llars rurals. Junts reclama que es traspassin a Catalunya les competències del PEBA, el pla estatal d’extensió de la banda ampla. En aquest sentit, un aspecte clau és transformar els serveis digitals que permeten les telecomunicacions, especialment en l’administració pública, perquè sigui proveïdora de serveis i no una mera gestora de tràmits –fent servir la fórmula d’ERC–. Segons Junts, el Govern ha de crear un núvol de dades propi, en règim de consorci público-privat.
En matèria d’infraestructures, més d’un dels programes apunten també a explotar la ubicació de Catalunya i l’aterratge de cables submarins, fomentant la construcció de grans centres de dades. Per alimentar-los caldrà energia, que ERC pretén que sigui renovable. En aquesta línia, Alhora destaca la urgència d’agilitzar la tramitació de les instal·lacions fotovoltaiques i eòliques. En canvi, Aliança Catalana proposa desplegar centrals nuclears modulars compactes per atendre les necessitats energètiques del territori.
Un altre aspecte que destaquen la majoria dels partits que concorren a aquestes eleccions és aconseguir que les empreses, especialment les pimes, es digitalitzin i aprofitin al màxim la tecnologia per oferir serveis digitals avançats als seus clients i així ser tots plegats més competitius. Una forma que diversos partits promouen per aconseguir unes pimes més digitalitzades són els ajuts i bonificacions fiscals i el foment de la formació als empleats. En concret, Junts proposa crear una oficina de digitalització del comerç minorista. Tant el PP com els Comuns aposten per reduir el volum dels lots de compra de les administracions públiques per permetre l’entrada d’empreses més petites en les licitacions, però el PSC addueix que caldria reformar la llei de contractació pública. Una altra norma vigent que obstaculitza innovacions és la llei electoral: Junts proposa fomentar el vot electrònic dels residents a l’estranger, però aplicar-lo a les eleccions d’aquí es considera inviable sense reformar l’esmentada norma, cosa que només reclama explícitament el PP.
Els populars coincideixen amb Aliança Catalana a crear la figura de la residència digital, seguint el model d’Estònia. Es veu que als de Sílvia Orriols, tan contraris a la immigració presencial, sí que els fa peça la virtual.
Què cal fer amb el talent?
Retenir i recuperar el talent català és un tema crucial per a la competitivitat del país. En matèria d'indústria i serveis tecnològics, el PSC considera que anem tard i estem desaprofitant talent, per la qual cosa caldrà buscar consensos. Junts diu que sempre han estat molt sensibles a la revolució digital quan han governat i que cal transformar digitalment l’administració pública posant-la al servei dels ciutadans. Per al PSC, cal passar del 20% actual al 25% en l’aportació de la indústria al PIB català. La llei de polígons industrials pot ajudar i expandir la indústria per tot el territori i no només a Barcelona.
En alguns dels programes apareix tímidament la intel·ligència artificial (IA), una de les tecnologies que cal no perdre de vista. Tot i això, el PSC no considera prioritari aplicar-la dins de l’administració pública, considerant que les empreses encara no l’estan adoptant de manera generalitzada.
Per a Junts, s’està fallant en retenir talent i cal millorar la transferència entre universitats, empreses i centres de recerca, i enfortir les actuals infraestructures tecnològiques estratègiques, així com flexibilitzar polítiques de contractació i premiar la innovació en ajuts fiscals. Cal augmentar la inversió pública en recerca i innovació de manera sostinguda i incentivar també la inversió privada per arribar al 2% del PIB a Catalunya, en aquesta dècada. Alhora proposa eliminar barreres al finançament privat de la recerca universitària, que actualment xifra en només l’1,5% del total.
El PSC considera que Catalunya ha perdut el lideratge industrial de l’Estat i cal recuperar-lo. ERC creu que encara som líders, però reconeix que cal fer més en política industrial. Aconseguir bonificacions fiscals per captar empreses i inversions industrials és clau per al PP i tenir un marc fiscal competitiu, amb menys tributs per als autònoms: quan se’ls recorda que la quota d’autònom és una competència estatal, suggereixen que la Generalitat la subvencioni durant els dos primers anys.
També cal impulsar els graus en intel·ligència artificial i ciberseguretat, de creació recent però sense capacitat per acollir més alumnes –segons Karina Gibert, degana del col·legi d’enginyers TIC– per manca d’autonomia universitària. Tot i això, ERC recorda que no calen només enginyers sinó també una formació professional sobre TIC en municipis de més de 50.000 habitants. La formació es compromet a crear fins a vuit centres de FP específics en competències digitals. Una altra candidatura que menciona la FP és Alhora, que creu que les empreses de tecnologia punta haurien de participar en aquests programes.
El PP vol que les empreses no hagin de tributar a Catalunya durant els tres primers anys, i creu que Catalunya ha de ser el Silicon Valley del sud d’Europa. En canvi, els Comuns rebutgen de ple aquest model social. Per a ells és bàsic posar el ciutadà al centre i incloure el sector social i el cultural, fent molt d’èmfasi en l’escletxa de gènere, tot i que les altres formacions també proposen fomentar la incorporació de dones al sector. A més d’aprofitar els recursos procedents dels fons europeus per impulsar la recerca i la seva transferència a l’activitat econòmica, els comuns consideren que l’administració ha de finançar empreses que no tinguin accés al crèdit privat.
