Un programa d’humor per parlar d’humor

BarcelonaDiu el tòpic que fer riure és una cosa molt seriosa, però Àngel Llàcer està convençut que es pot parlar de l’humor amb un gran sentit de l’humor. Aquesta és la premissa fonamental de Còmics, un nou programa conduït per Llàcer que TV3 estrena avui a les 22.40. L’espai recordarà alguns dels millors còmics catalans de les últimes dècades combinant imatges d’arxiu de les seves actuacions, reflexions de persones que els van conèixer i reinterpretacions a plató d’alguns dels seus gags més emblemàtics a càrrec d’altres humoristes però també de persones alienes al món de l’espectacle que mostraran una faceta poc coneguda.

Malgrat que el format parteix d’aquesta mirada cap al passat, la cap d’entreteniment de TV3, Reyes Marimon, subratlla que Còmics “no és un programa nostàlgic, és un programa d’humor”. “No pretén repassar la trajectòria d’aquests personatges. Els agafa, els actualitza i en fa un gran espectacle”, afegeix. Segons el director de l’espai, Jordi Roca, l’objectiu és “posar en valor l’humor des de la cultura popular”. Còmics constarà de deu capítols, més un onzè de resum. Cadascun girarà a l’entorn d’un còmic concret, excepte dos que seran temàtics: un sobre imitadors i l’altre sobre els programes d’humor de TV3.

Al capdavant del xou hi ha Àngel Llàcer, i el productor executiu de l’espai, Jordi Ferrerons, considera que “hi haurà un abans i un després a la seva carrera televisiva” arran de la seva participació a Còmics. Al plató Llàcer tindrà dos acompanyants. D’una banda, el seu inseparable Manu Guix, que des del piano posarà música al programa i li donarà les rèpliques. I de l’altra, el senyor Bohigues: aquest personatge, interpretat per Eduard Biosca, fa el salt de l’estudi del Versió RAC1 a la televisió per situar-se darrere la barra del local on hi ha instal·lat l’escenari. Des d’allà posarà el contrapunt més irònic i crític amb el programa, el conductor i els convidats.

Aquest bar-teatre, amb públic que observarà les actuacions en directe i que en alguns casos també hi tindrà un paper actiu, serà el centre neuràlgic del programa. Per l’escenari hi passaran actors i humoristes com Joel Joan, Clara Segura, Toni Albà, Carlos Latre, Lloll Bertran -que recuperarà el personatge de la Vanessa i el seu “vídeo” 22 anys després-, Pep Plaza, Boris Izaguirre, Cesc Casanovas i Aina Clotet, però també Antoni Bassas, Helena Garcia Melero i Josep Maria Gay de Liébana. “Ens ha sorprès molt l’entusiasme que ha mostrat tothom per participar al programa, i sobretot la gent que ha volgut pujar a l’escenari sense ser actors”, diu el director del programa, Jordi Roca, que destaca, per exemple, la imitació que Pilar Rahola fa de Mary Santpere o la implicació de Bernat Soler al capítol dedicat al Tricicle.

Però Llàcer també ha sortit del plató, ha voltat per tot Catalunya i ha anat fins a Madrid per parlar amb persones de diversos àmbits que expliquen per què els agradava un humorista concret, com el van descobrir i quines anècdotes hi van compartir. “Veureu l’Àngel no només com a mestre de cerimònies, sinó també com a conversador. És un molt bon conversador”, diu Roca. També participen al programa familiars i persones que van treballar directament amb els còmics, que n’aporten visions més personals.

Aquestes entrevistes també inclouen elements de reflexió “sobre l’humor català a partir d’anècdotes de cada còmic”, explica el director. El protagonista de cadascun dels capítols representa un tipus d’humor diferent, i això permet que cada un giri al voltant d’“un tema transversal”, com ara les diferències entre l’humor masculí i el femení, entre el català i el madrileny o entre el públic d’un territori i de l’altre.

Programa patrimonial

“El programa té elements per agradar a la gent que es vol deixar portar per la nostàlgia, però també a la gent jove que potser no coneix alguns d’aquests còmics. Fer que les noves generacions els descobreixin és una de les coses que més m’agrada”, assegura Llàcer. En aquest sentit, el director de TV3, Eugeni Sallent, remarca que el programa “posa en valor part del nostre patrimoni”, ja que parla de “còmics que han format part de la història artística del país”. Per això, tot i que es tracti d’un format “d’entreteniment pur”, considera que també compleix una funció de “servei públic”.