El profund missatge del rei d'Orient

El rei ha vingut de l'Orient i certament és un rei mag: intenti vostè multiplicar el patrimoni de partida amb la mateixa desimboltura que ho ha fet Joan Carles. Hi havia expectativa per saber quines serien les seves solemnes paraules, després de dos anys d'exili per uns temes. Es disculparia? Ho tenia magre, perquè el comodí del "No volverá a ocurrir" ja l'havia gastat, per pecats molt més venials. Finalment, i cal inferir que després de consultar-ho amb el seu entorn, assessors de comunicació de crisi i el coixí, Joan Carles va deixar un missatge verament profund: "Estic molt content". A partir d'aquí, els diaris de la Cort intentaven capejar la vergonya aliena amb titulars elusius. "Joan Carles se cenyeix a l'àmbit privat en el seu primer dia a Espanya", deia l'Abc. Les portades més crítiques eren les d'El País ("El rei emèrit evita demanar disculpes en la seva visita a Espanya") o El Periódico ("Joan Carles segueix amb el seu xou mediàtic i sense donar explicacions"). La Vanguardia nedava i guardava la roba amb "Incomoditat al PSOE per «l'espectacle» de la visita de Joan Carles I". Contenia les dosis de crítica que el lector català espera, però emparant-se en la incomoditat aliena dels socialistes: no ha de ser fàcil tractar aquest afer, tenint en compte que l'editor del diari va ser nomenat grande de España precisament per Joan Carles.

En tot cas, la premsa espanyola que critica més obertament l'emèrit no fa el pas següent, que seria preguntar-se si la institució monàrquica i els drets hereditaris tenen sentit al segle XXI. Fan servir Joan Carles com a tallafocs, com a fusible que es pot descartar precisament per demostrar la capacitat de perfeccionament del sistema. Que és la millor i més perversa manera de no permetre el debat sobre el sistema en si.