Miquel Rutllant: "Produint ficció Madrid ens porta avantatge perquè s'hi van posar molt abans"

El Clúster Audiovisual de Catalunya està format per 130 empreses del sector –amb l'absència destacada de Mediapro– que busquen treballar coordinadament per un futur comú. El president d'aquesta organització, Miquel Rutllant, detalla la seva proposta a la Generalitat: si hi posa el sòl per fer grans infraestructures, el sector es veu capaç d'atraure les inversions necessàries per provocar un revulsiu en l'audiovisual català.

Li he sentit dir en diversos àmbits que la indústria audiovisual catalana és potent. Com ho mesura?

— Comptem amb una quantificació. A finals de l'any passat, el departament d'Empresa va fer un estudi, amb el nostre assessorament, i va trobar que totes les empreses del sector tenien una facturació agregada de 6.700 milions d'euros. Aquí hi comptem totes les potes de l'audiovisual, perquè sovint quan hi pensem tenim al cap només la part més relacionada amb la cultura.

Com porten la crisi?

— No ens agrada que hi hagi un corrent que parli de l'audiovisual debilitat, que perd oportunitats... La nostra fotografia és que es tracta d'un sector potent, format per empreses resilients. Tot i la gran crisi de la pandèmia, hi som totes les empreses que hi havia aleshores i se n'han incorporat de noves. Apareixen nous operadors i els tradicionals diversifiquen activitats i es vinculen a plataformes com TikTok o Twitch. O treballen amb Netflix, Apple, HBO...

¿Netflix és l'enemic, el rival, l'aliat...?

— És cert que, depenent de quin és el teu posicionament empresarial, pot ser una amenaça. Però, en general, es tracta d'una oportunitat perquè s'ha disparat la demanda d'audiovisual. Això no vol dir renunciar a una tipologia de continguts d'arrel cultural, en català.

¿Hi ha perill d'acabar esdevenint el taller d'aquestes plataformes?

— No veig aquest perill, perquè el que aportem és valor afegit. Proporcionem talent, tecnologia, eficiència i un fet diferencial. El Clúster treballa sempre en el llarg termini. Com que els sous els hem de pagar cada mes començant per aquest, hem d'atendre l'actual demanda de sèries de ficció. Però la idea és convertir Catalunya en un punt neuràlgic de l'audiovisual, per quan passi la moda de la ficció. Que el coneixement que quedi d'aquests anys i el domini de la tecnologia ens permetin assumir la nova fase.

¿Creuen que passarà, la moda de les sèries, doncs?

— No sabem amb quins calendaris, però és probable que acabi passant. Ara bé, segur que durant 10 o 15 anys seguirà, així que amb això tenim prou per rendibilitzar les inversions que es facin en aquest moment i per impulsar la creació del hub audiovisual.

Madrid també aspira a ser punt neuràlgic. Qui està guanyant aquesta cursa?

— El hub de Madrid està ja amb fases construïdes i amb fases a punt de ser lliurades pels constructors. Si parlem de producció de ficció, Madrid ens porta molt d'avantatge perquè s'hi van posar molt abans. Aquí tenim ja a ple rendiment el Parc Audiovisual de Terrassa, així que el nostre plantejament passa per fer que s'ampliï, en una primera fase.

¿Els estímuls de l'Estat afavoreixen Espanya... o Madrid?

— Bé, l'Estat posa 1.600 milions d'euros perquè vol atraure empreses en principi arreu d'Espanya. Hi ajuda amb incentius fiscals, polítiques de promoció, facilitats de visats... Esclar, no diu que es faci a Madrid, però on s'ha construït aquests anys la gran infraestructura audiovisual és a Madrid. I, per tant, si la indústria no reacciona, serà allà on s'acabarà instal·lant. Per això és important per a nosaltres traslladar el missatge que cal descentralitzar. La indústria audiovisual espanyola ha de tenir diversos pols.

Quines tres infraestructures podrien posar Catalunya en el tauler de joc global?

— Primer, platós de ficció grans, per fer rodatges ambiciosos, però també platós tecnològics, orientats als nous audiovisuals, als videojocs, a la realitat virtual. Pensem en com la sèrie The Mandalorian es va poder rodar en un plató relativament petit, però una tecnologia de videojocs va permetre que tingués rang de sèrie de Disney+. També demanaria un data center amb molta capacitat computacional, per poder fer postproducció. I, tercer, poder estar connectat amb altres hubs mundials. En l'audiovisual global, es roda a Nova Zelanda i connecten amb l'Índia per fer els efectes de vídeo i el hub de Londres en fa la revisió audiovisual.

Quant poden costar aquests tres equipaments?

— Entre 30 i 40 milions d'euros: no és cap instal·lació faraònica. El que necessitem és que la Generalitat hi posi el sòl. A partir d'aquí, aixecar la inversió es pot fer amb iniciativa privada, perquè Catalunya atrau empreses. Si som capaços de buscar un bon emplaçament perquè s'hi promogui un pla audiovisual, la inversió vindrà. Ja hem tingut contactes internacionals i hi han mostrat interès.

La Generalitat ho veu?

— Pere Aragonès, tant en el discurs de candidatura al Parlament com en el d'investidura va recordar el projecte del hub audiovisual. A partir d'aquí, el que demanem és que tot vagi més ràpid. L'aturada de les eleccions, la crisi, els canvis de conselleries... tot això no ens ha afavorit, esclar.