Els productors independents en peu de guerra: "És gravíssim com s'ha venut el PSOE"

BarcelonaÉs només substituir una paraula per una altra, però això ho transforma tot. La ponència de la llei de l'audiovisual debatia aquest dijous en comissió les esmenes i una de les modificacions acceptades canvia radicalment la definició de productor independent, de manera que ara passen a ser-ho també les productores vinculades a Mediaset i Atresmedia si treballen per a alguna plataforma i no per a un canal propi. Això ha fet alçar en peu de guerra els que es consideren autèntics productors independents. En un comunicat conjunt de diverses patronals que representen més de 600 empreses, el canvi es considera "un cop dur", ja que farà que les empreses del duopoli televisiu espanyol puguin optar a rebre uns diners en principi reservats per a productores sense aquestes vinculacions.

"Si la producció independent ja estava greument amenaçada amb l'avantprojecte de llei, l'última maniobra del govern de Pedro Sánchez per acontentar les televisions privades ens ha deixat tocats de mort", explica a l'ARA Jordi Oliva, president de PROA, la principal federació del sector. "És gravíssim com s'ha venut el PSOE, primer a les plataformes i finalment a les televisions privades sense tenir en compte a la producció independent del país, que som els garants de la diversitat cultural de les obres audiovisuals. I estem en xoc que la jugada a traïció del govern hagi trobat suport en partits que crèiem sensibles a la nostra realitat. És molt decebedor". En el comunicat conjunt s'afirma que la concentració que es deriva del nou text de la llei posa en risc uns 25.000 llocs de treball en el conjunt de l'Estat: 17.000 que es poden perdre i 7.000 que es poden precaritzar.

L'informe de la ponència s'ha aprovat amb els vots del PSOE, Podem, ERC i el PNB. En contra hi han votat el PP, Vox i el Grup Plural (on Junts feia de portaveu), mentre que Ciutadans i Bildu s'han abstingut. Això vol dir que el text, que ha incorporat algunes esmenes menors, té via lliure per aterrar al ple del Congrés i anar després al Senat per a la seva aprovació definitiva.

Tal com està redactada, la llei obliga les plataformes que superin els 10 milions d'euros de facturació a dedicar un 5% dels ingressos a Espanya a produir obra audiovisual europea. D'aquests diners, el 70% (o sigui, el 3,5% sobre el total) ha de correspondre a obra en qualsevol de les llengües de l'Estat. I, d'aquest percentatge, el 15% s'ha de reservar per a obra en català, gallec o basc. Per tant, el 15% del 70% del 5% equival al 0,525% del total d'ingressos. Amb les dades del 2020 com a referència, això pot suposar un mínim de 15 milions d'euros. La xifra ha estat criticada per productors i partits no estatals, ja que es considera que el 5% a partir del qual es comencen a fer els repartiments és una xifra baixa. A França, per exemple, l'exigència a les plataformes és del 20% dels ingressos, la qual cosa multiplicaria per quatre les quantitats, si Espanya hagués seguit aquest camí.

El fet que s'hagi optat per un percentatge baix s'interpreta com una maniobra per aconseguir que Espanya –Madrid, concretament– pugui convertir-se en el pol de referència de l'audiovisual global del sud d'Europa, una aspiració que es disputa amb Turquia. El duopoli televisiu estatal, format per Mediaset i Atresmedia, empenyia també perquè això fos així i ja manté a hores d'ara col·laboracions àmplies amb Amazon Prime i Netflix, respectivament, que les plataformes globals podran computar com a aportacions a productores independents.

Sense oxigen per a TV3

La jornada ha viscut un moment tens també abans de començar, quan els partits catalans han sabut que Hisenda vetava una esmena on es demanava que TV3 es pogués deduir l'IVA. El govern espanyol creu que, d'aprovar-se, això tindria una repercussió de 796 milions sobre l'erari públic i és el càlcul d'aquest impacte el que li ha permès forçar la retirada de l'esmena.