Tenim un problema i es diu 3%

Aquest titular d’El Mundo: “Rutte eleva més la pressió sobre Sánchez i apunta ja al 3% d’inversió en defensa”. Dia a dia va creixent la pressió política, i també mediàtica, per crear un exèrcit europeu potent. Potser sí que no hi ha alternativa possible, davant les amenaces i les ànsies expansionistes de Putin, un cop els Estats Units de Trump abdiquen del seu paper tradicional com a líders del món lliure. Però la premsa ha d’estar vigilant per evitar que s’infiltrin temptacions militaristes que tenen més a veure amb l’enriquiment d’alguns que amb la protecció legítima. El cas més flagrant és el de l’exigència d’aquest 3% de despesa sobre el PIB per a defensa i que algunes veus eleven fins al 5%. S’han publicat molts percentatges, però jo encara he de llegir un informe que raoni per què cal aquesta xifra en concret. Qui l’ha decidit? Com l’ha calculat? Per què no un 7% o un 2,536%? Abans de destinar tants diners a la maquinària de guerra potser caldria justificar millor en què s’invertirien concretament i quins avantatges geoestratègics comportaria. Si no, s’assumeix acríticament el discurs dels qui aposten per més exèrcit sense fiscalitzar les seves aspiracions.

Llegeixo, per exemple, que la despesa militar dels països membres de la UE, l’any 2024, va ser de 326.000 milions d’euros. Són 726 euros per europeu, uns 60 euros cada mes. I això representa l’1,9%. Doncs bé, els ciutadans tenen dret a saber per què cal augmentar en més d’un 50% aquesta quantitat. Sobretot tenint en compte que si se suma a la despesa del Regne Unit ja estaríem en 457.000 milions, que són pràcticament els mateixos que els 462.000 que hi destina Rússia. Davant la inquietud que pot generar una remilitarització –aparentment assumida majoritàriament a la UE–, la premsa no només ha d’informar: ha d’exigir transparència i, sobretot, detall. Molt de detall.