Primers compassos a la premsa per protegir Carlos Mazón

Hi ha massa morts, i són massa recents, com perquè la premsa polaritzada faci política de la manera grollera i desacomplexada a la qual ens té acostumats. Però hi ha subtileses. I tant, si n’hi ha. Subtítol d’El Mundo: “Tot i que l’alerta sobre les crescudes dels cabals es va decretar a les 17.30 h, els ciutadans no van ser informats de forma massiva fins tres hores després”. Ah, les frases passives, que bé que van per esmunyir el subjecte. Especialment si aquest subjecte es diu Carlos Mazón i no Pedro Sánchez, posem per cas. El País, esclar, sí que apunta amb el dit: “La Generalitat va enviar l’alerta vuit hores després que la pluja desbordés els barrancs”. I El Periódico també comença a esmolar la llança: “El govern assenyala errors en la gestió”. 

No costa gaire endevinar, sabent les dinàmiques dels diaris, que el dol compungit que mostren avui serà ben efímer i aviat deixarà lloc a un intercanvi de retrets entre administracions de color polític diferent. Esclar que falta recalar molta informació, però Mazón ja acumula moltes coses de les quals hauria de començar a respondre: des del vídeo que va esborrar en què assegurava que el risc minvaria a partir de les sis de la tarda fins a la seva decisió d’eliminar la Unitat d’Emergències dient que era un “xiringuito” tot just arribar al govern valencià per satisfer els seus socis de Vox. Caldrà veure no només si hi ha negligència, sinó també si se’n deriven responsabilitats criminals. I seran dies, així mateix, de vigilar amb discursos que atribuiran la tragèdia només als capricis atàvics del temps i la natura per tal de mantenir la tossuda i absurda ideologia del negacionisme climàtic. Aquest sí que és un lamentable xiringuito, pura salmonel·la del pensament.