Primeres i tímides passes per oferir audiències del 3Cat

BarcelonaTV3 és un canal que permet un gran nivell de fiscalització: els contractes dels programes són públics i es troben al portal de transparència de l’ens, i el seu rendiment en audiència es pot saber fàcilment, ja que, en la televisió lineal, el nombre d’espectadors i el seu perfil estan analitzats minut a minut, ni que sigui a través d’una mostra d’uns 6.000 audímetres escampats arreu de l’Estat, un miler dels quals a Catalunya. En canvi, els consums digitals no tenen un estàndard acceptat de manera transversal i els operadors privats acostumen a ser enormement opacs, ja que les dades podrien facilitar la feina a la competència.

A partir d’aquí, la Corporació ha fet una primera passa, encara tímida, per començar a donar dades sobre els seus programes. Mensualment, publicarà tres rànquings: les emissions més reproduïdes en directe, els continguts de catàleg –és a dir, que no són novetats– més reproduïts i els continguts més reproduïts d’àudio i vídeo. La unitat de mesura, per tant, no és aquí l’espectador, sinó el nombre de visionaments, entenent com a visionament cada vegada que des d’un dispositiu –que pot tenir una o més persones al davant– es fa clic en el play, tant si es miren cinc segons com si un s’enganxa a un capítol concret.

Una de les reclamacions, en aquest sentit, és que també es doni algun indicatiu sobre el nombre d’hores consumides, la qual cosa permetria analitzar si una determinada producció és vista de manera íntegra o si pateix molts abandonaments a mig fer. Segons ha pogut saber l’ARA, la Corporació treballa amb altres operadors en estríming per intentar trobar una metodologia i poder donar dades comparatives entre diversos serveis i plataformes. En el cas de Netflix, sí que dona les hores de reproducció, però només a escala mundial. Quan analitza les dades d’Espanya, es limita a elaborar el top 10 de continguts més vistos. La plataforma de RTVE –tot i ser també pública com el 3Cat– no dona cap dada sistematitzada.

Més enllà d’aquestes tímides dades, la resta cal demanar-ho formalment a la Corporació a través del servei de premsa. És així com l’ARA ha obtingut també el rànquing de continguts en aquest primer any de vida del 3Cat. El contingut de més èxit ha estat Tor, de Carles Porta, que ha aconseguit al 3Cat l’espectacular xifra de 566.850 reproduccions per capítol, i això que la sèrie es va oferir també per TV3. A molta més distància hi ha Això no és Suècia, cocreada per Aina Clotet, amb 190.000 reproduccions per capítol, seguida de La travessa (175.900), Jo mai mai (170.000) i el documental Núñez (154.600).

Des de fora del Principat

Tot i que la plataforma empeny perquè els usuaris s'hi registrin donant les seves dades bàsiques (edat, gènere i municipi de residència), no és obligatori, de manera que encara hi ha camp per córrer a l'hora de saber quins perfils són els que fan servir la plataforma. De moment, segons expliquen fonts de la Corporació, la proporció d'usuaris (d'entre els que sí que donen les dades) quadra bastant amb la piràmide d'edat de Catalunya, segons l'Idescat, amb una lleugera sobrerepresentació dels ciutadans d'entre 45 i 54 anys, i una infrarepresentació en els extrems (trams d'entre 14 i 25 anys, i els més grans de 55). Una altra dada rellevant és que el 3Cat supera les fronteres estrictes del Principat, ja que el 6% del seu tràfic prové del País Valencià, mentre que les reproduccions procedents de les Illes Balears corresponen a un 3% del total.